From Wikipedia, the free encyclopedia
Enric de Lorena, comte d'Harcourt, d'Armanyac, de Brionne i vescomte de Marsan, dit Cadet la Perla (Cadet la Perle), nascut el 20 de març de 1601 i mort el 25 de juliol de 1666 a l'abadia de Royaumont a Asnières-sur-Oise, fou un aristòcrata i militar francès del segle xvii.
Nom original | (fr) Henri de Lorraine |
---|---|
Biografia | |
Naixement | 20 març 1601 valor desconegut |
Mort | 25 juliol 1666 (65 anys) Royaumont Abbey (França) (en) |
Sepultura | església de Sant Roc |
Gran escuder de França | |
1642 – 1658 ← Henri Coiffier de Ruzé d'Effiat – Lluís de Lorena-Guisa → | |
Activitat | |
Ocupació | aristòcrata, militar, diplomàtic |
Carrera militar | |
Rang militar | general |
Conflicte | Guerra franco-espanyola |
Altres | |
Títol | Comte de Marsan (1646–1666) Comte d'Armanyac (1645–1666) Comte de Brionne (1605–1666) Comte d'Harcourt (1605–1666) |
Família | Casa de Guisa |
Cònjuge | Marguerite-Philippe du Cambout (1639–) |
Fills | Lluís de Lorena-Guisa, Armanda Enriqueta de Lorena-Harcourt-Armagnac, Alfons Lluís de Lorena-Harcourt-Armagnac, Felip de Lorena, Carles de Lorena, Ramon Berenguer de Lorena-Harcourt-Armagnac |
Pares | Carles I d'Elbeuf i Margarita de Chabot |
Germans | Carles II d'Elbeuf |
Premis | |
Era el fill segon de Carles I de Guisa-Lorena, duc d'Elbeuf, i de Margarida de Chabot, comtessa de Charny.
Va fer les seves primeres armes al setge de Praga el novembre de 1620 i els seus companys s'adonaren que tenia la fusta d'un gran capità i el sobrenomenaren Cadet la Perla, perquè portava una perla a l'orella.
A França va combatre els protestants i va participar en els setges de La Rochelle i de Saint-Jean-d'Angély. Fou fet cavaller de l'Ordre del Saint-Esprit el 1633, després Gran Escuder de França i senescal de Borgonya.
Durant la guerra dels Trenta Anys va combatre el 1637 a la Batalla de les illes Lerins, la batalla de Leucata i al Piemont. Va derrotar davant Quiers, a Chieri, un exèrcit espanyol molt superior en nombre. Després de tres mesos de setge a Torí, es va apoderar de la ciutat. Va manar les tropes a Sardenya, i fou designat el 1645 virrei de Catalunya durant la Guerra dels Segadors, càrrec que va ostentar fins al 1647. Durant la Fronde, continua sent fidel a la regenta Anna d'Espanya, però s'acaba enfadant amb el cardenal Mazzarino, i es va retirar a Alsàcia.
La seva tomba feta per Antoine Coysevox és a l'abadia de Royaumont. Una tomba commemorativa, feta per l'escultor de Nancy Nicolas Renard, que es trobava al convent dels Feuillants de París, ha estat transportat a l'església de Saint-Roch també a París.
El febrer de 1639 es va casar amb Margarida Filipa del Cambout (1622 † 1674), amb qui va tenir:
Precedit per: Carles de Lorena |
Comtat d'Harcourt 1605 – 1666 |
Succeït per: Francesc de Lorena, comte d'Harcourt |
Precedit per: Domini de la corona francesa |
Comtat d'Armanyac 1645 – 1666 |
Succeït per: Lluís de Lorena, comte d'Armanyac |
Precedit per: Domini de la corona francesa |
Comtat de Brionne 1645 – 1666 |
Succeït per: Lluís de Lorena, comte d'Armanyac |
Precedit per: Domini de la corona francesa |
vescomtat de Marsan 1979 – 1982 |
Succeït per: Carles de Lorena, vescomte de Marsan |
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.