Eó
From Wikipedia, the free encyclopedia
Un eó (del mot grec αἰών, aiṓn 'eternitat')[1] és un període definit pels geòlegs per facilitar la comprensió del temps geològic. Els geòlegs van dividir els 4.600 milions d'anys d'història de la Terra en unitats de temps anomenades eons. Després van dividir els eons en dues o més eres, les eres en dos o més períodes, els períodes en dues o més èpoques i les èpoques en dues o més edats.[2] L'eó és una unitat geocronològica major que una era; l’equivalent cronoestratigràfic de l’eonotema. Modernament, hom en reconeix tres: l’Arqueà, el Proterozoic i el Fanerozoic; anys enrere els dos primers formaven part del Criptozoic, amb categoria d’eó.[3]
Aquestes unitats s'anomenen unitats geocronològiques, ordenades des de la més antiga fins a la més recent). Per exemple, l'eó Fanerozoic, que dura uns 550 Ma, comprèn el període en què els animals amb closques dures que es fossilitzen han estat abundants. Un eó està compost per diverses eres, que al seu torn estan compostes de períodes geològics, que estan formats per èpoques. Actualment hi ha l'eó Fanerozoic, l'era Cenozoica, el període Quaternari i l'època de l'Holocè. Antigament només existia un eó a part del Fanerozoic, el Precambrià. Més recentment, les antigues eres del temps precambrià (l'Hadeà, Arqueà i Proterozoic) han rebut la consideració d'eons.
L'escala de temps geològic mostra els noms de tots els eons, eres i períodes al llarg del temps geològic, juntament amb algunes de les èpoques. (L'escala de temps es simplifica per incloure només els noms d'unitats més utilitzats, de manera que les èpoques anteriors a l'era cenozoica i les edats no s'enumeren.) L'escala mostra el temps cronològicament de baix a dalt, des del començament de la història de la Terra fins al present.[2]