Epòxid
From Wikipedia, the free encyclopedia
Un epòxid és un éter cíclic format per un anell de tres àtoms. Aquest anell té, aproximadament, la forma d'un triàngle equilàter, la qual cosa el fa altament tibant i tens. Aquesta característica confereix al grup epòxid la propietat de ser més reactiu que altres éters. Els epòxids simples s'anomenen a partir del compost "parental", que és l'òxid d'etilè o oxirà, tal com passa amb el clorometiloxirà. Com a grup funcional, els epòxids s'anomenen emprant el prefix epoxi en compostos tals com l'1,2-epoxycicloheptà, també conegut com a epòxid ciclohepté o, simplement, òxid ciclohepté.
Substància química | classe estructural d'entitats químiques |
---|---|
Estructura química | |
S'anomena poliepoxi o epoxi a un polímer que contingui unitats epoxi que no han reaccionat entre si. Les resines d'epoxi són utilitzades com adhesius i material estructural. La polimerització d'un epòxid dona lloca a un polieter. L'òxid d'etilè, per exemple, polimeritza i forma el polietilenglicol, també conegut com a òxid de polietilè.