Eqües
antic poble itàlic / From Wikipedia, the free encyclopedia
Els eqües (en llatí: Aequi; en grec antic: Αἶκοι, Αἰκανοί, ecans), anomenats també equicolans (llatí: Aequicŏli; grec antic: Αἰκολανοί), foren un poble itàlic que habitava la regió muntanyosa de l'alta vall del riu Anio i els Monts Carseolans. Eren veïns dels llatins, els sabins, els marsos i els hèrnics.
Tipus | ètnia i administració política |
---|---|
Període | antiguitat clàssica |
Geografia | |
Estat | Itàlia |
Els antics els consideraven un poble muntanyenc, bèl·lic i amb hàbits depredadors. La seva màxima importància política fou al segle v aC, i a partir del segle iv aC començaren a assimilar-se als seus veïns i a romanitzar-se, fins a deixar de ser considerats un poble amb entitat pròpia.
Parlaven una llengua itàlica que feia part del grup sabèl·lic; probablement estava estretament emparentada amb l'umbre, però es fa difícil de dir perquè solament es coneix per dues inscripcions.[1]