Eritrea - Wikiwand
For faster navigation, this Iframe is preloading the Wikiwand page for Eritrea.

Eritrea

De Viquipèdia

Per a altres significats, vegeu «Eritrea (desambiguació)».
Infotaula de geografia políticaEritrea
دولة إرتريا (ar)
إرتريا (ar)
ኤርትራ (ti) modifica
Bandera d'Eritrea modifica Escut d'Eritrea modifica

HimneErtra, Ertra, Ertra (en) Tradueix modifica

Epònimmar Roja modifica
Localització
modifica
 15° 29′ 00″ N, 38° 15′ 00″ E / 15.48333°N,38.25°E / 15.48333; 38.25

CapitalAsmara modifica
Població
Total3.497.117 (2019) modifica
• Densitat29,74 hab/km²
Idiomatigrinya (de facto)
àrab (de facto)
anglès (de facto) modifica
Geografia
Part deÀfrica Oriental modifica
Superfície117.600 km² modifica
Punt més altSoira (3.018 m) modifica
Punt més baixLlac Kulul (-75 m) modifica
Limita amb
Història i celebracions
Creació24 maig 1993
Dia festiu
Organització política
Òrgan legislatiuAssemblea Nacional d'Eritrea modifica
• President d'Eritrea modificaIsaias Afewerki modifica
• President modificaIsaias Afewerki modifica
Economia
PIB nominal2.607.739.837,3984 $ (2011) modifica
PIB per càpita582 $ (2011) modifica
Reserves totals114.795.759 $ (2011) modifica
Monedanakfa modifica
Identificador descriptiu
Fus horari
Domini de primer nivell.er modifica
Prefix telefònic+291 modifica
Telèfon d'emergències114, 113 i 116 modifica
Codi paísER modifica
Altres

Lloc webshabait.com… modifica

Eritrea és un estat de l'Àfrica nord-oriental. Limita amb el Sudan a l'oest, Etiòpia al sud i Djibouti a l'est. El nord-est del país està banyat per la mar Roja, d'on ve el seu nom, derivat del grec èrythros, 'vermell'. Eritrea és un dels estats sobirans més recents.

Història

Article principal: Història d'Eritrea

Eritrea formava part del país de Punt al període dels faraons egipcis. Posteriorment va passar a formar part del regne de D'mt fins al segle V, quan es va disgregar en petits regnes independents. Els otomans van annexionar-la als seus dominis, i més endavant van ser un dels indrets de la colonització italiana el 1885. Aquests foren reemplaçats pels britànics el 1941, durant la Segona Guerra Mundial. El protectorat britànic va passar a formar una federació amb Etiòpia en acabar la guerra. En la dècada dels anys 60 comença la lluita per la independència eritrea, que comportarà una llarga guerra de 30 anys amb el govern etíop. La guerra s'acaba el 1991, quan les forces eritrees derroten l'exèrcit etíop. Dos anys després (1993), arran d'un referèndum, Eritrea obté la independència i Etiòpia perd la seva sortida al mar. El 1998 es va produir una guerra fronterera amb Etiòpia. Nous combats es van produir el 2000. El dictamen internacional sobre les fronteres del 2003 fou rebutjat per Etiòpia, i des de llavors els dos països es fan una guerra interposada donant suport a moviments d'oposició dins de cada estat o a moviments propers a cadascun a Somàlia.

Vegeu els articles:

Política

Geografia

Eritrea i les seves principals poblacions
Eritrea i les seves principals poblacions

Eritrea posseeix, davant les seves costes sorrenques i àrides de la mar Roja, l'arxipèlag de Dahlak, on hi ha importants bancs de pesca. Les terres meridionals, més altes, són lleugerament menys seques i més fredes. A la regió central hi ha la màxima altitud del país, el mont Soira, amb 3.018 m. La capital és Asmara, amb mig milió d'habitants.

Llengües

Eritrea té tres llengües oficials: l'àrab, l'anglès i el tigrinya. S'hi parlen més llengües, ja que el país està habitat per 9 ètnies diferents amb el seu propi idioma i cultura.

Un túnel del tren a l'altiplà d'Eritrea
Un túnel del tren a l'altiplà d'Eritrea

El SIL International ha llistat un total de 13 llengües (una extinta):[1]

  • Àfar: 160.000 parlants a Eritrea. També es parla a Somàlia.
  • Anglès.
  • Àrab hijazí: Es parla a la zona de la mar Roja.
  • Àrab estàndard.
  • Bedawi: 150.000 parlants a Eritrea.
  • Bilen: 70.000 parlants al voltant de la ciutat de Keren.
  • Italià. Hi ha pocs monolingües que parlin només italià.
  • Kunama: 107.000 parlants a Eritrea, sobretot a l'oest de l'estat, vora els rius Gash i Setit, a la Província del Tigré i a la frontera amb el Sudan. També es parla a Etiòpia.
  • Nara: 80.000 parlants al nord de Barentu, a l'oest d'Eritrea.
  • Saho: 180.000 parlants. També es parla a Etiòpia.
  • Tigré: 800.000 parlants a Eritrea. També es parla al Sudan.
  • Tigrinya: 1.200.000 parlants a Eritrea, sobretot al sud i al centre de l'Estat.
  • Gueez: Llengua extinta, que es parlava a l'antiga Etiòpia.

A més a més, també es parlen el kanuri central, l'àrab hadramí (100.000 parlants), l'haussa, el qimant, l'àrab sudanès (100.000) i l'àrab ta'izzí-adení (18.000)

Economia

Article principal: Economia d'Eritrea

Eritrea és un estat empobrit, on l'esperança de vida no sobrepassa els 60 anys. L'agricultura proporciona el 80% dels ingressos. El sistema econòmic és mixt. Malgrat ser un país subdesenvolupat, manté una xarxa de carreteres en constant creixement. L'alt índex d'analfabetisme de la gent llasta l'economia.

Cultura

Quant a creences, predominen el cristianisme i l'islam a parts iguals.

El 24 de maig és una de les festes més importants, ja que es commemora la independència. Una altra diada assenyalada és el 20 de juny, el dia dels màrtirs.

Grups ètnics

Referències

  1. Llengües d'Eritrea llistades pel SIL

Enllaços externs

En altres projectes de Wikimedia: Commons (Galeria) Commons (Categoria) Viccionari
{{bottomLinkPreText}} {{bottomLinkText}}
Eritrea
Listen to this article