Erupció freàtica
From Wikipedia, the free encyclopedia
Una erupció freàtica, també anomenada explosió freàtica, erupció ultravulcaniana o erupció de vapor,[1] es produeix quan el magma escalfa aigües subterrànies o aigües superficials. La temperatura extrema del magma (de 500 a 1,170 °C (932 a 2,138 °F)) provoca una evaporació gairebé instantània de l'aigua al vapor, provocant una explosió de vapor, aigua, cendra, roca i bombes volcàniques.[2] Al Mont St. Helens, a l'estat de Washington, centenars d'explosions de vapor van precedir una erupció pliniana del volcà. Un esdeveniment geotèrmic menys intens pot donar lloc a un volcà de fang.[cal citació]
Les erupcions freàtiques inclouen generalment fragments de vapor i roca; la inclusió de lava líquida és inusual. La temperatura dels fragments pot anar des del fred fins a la incandescència. Si s'inclou magma fos, els vulcanòlegs classifiquen l'esdeveniment com una erupció freomagmàtica. Aquestes erupcions ocasionalment creen cràters amples i de baix relleu anomenats maars. Les explosions freàtiques poden anar acompanyades de emissions de gas de diòxid de carboni o sulfur d'hidrogen. El diòxid de carboni pot asfixiar-se a una concentració suficient, fent que el sulfur d'hidrogen actui com un verí d'espectre ampli. Una erupció freàtica el 1979 a l'illa de Java va matar 140 persones, la majoria de les quals van morir pels gasos verinosos.[3]
Els Vulcanòlegs classifiquen les erupcions freàtiques com a erupcions volcàniques perquè una erupció freàtica pot provocar material juvenil a la superfície.