Escala d'analgèsia de l'OMS
guia per a l'ús de fàrmacs en el tractament del dolor / From Wikipedia, the free encyclopedia
L'escala d'analgèsia de l'OMS, també coneguda amb el nom d'escala del dolor de l'OMS o escala terapèutica del dolor de l'OMS, va ser proposada l'any 1984 a Ginebra i va ser publicada l'any 1986 per l'Organització Mundial de la Salut (OMS). Aquesta escala té la finalitat de determinar un mètode o protocol pel tractament i control del dolor en pacients amb càncer. Aquesta escala és diferent de les escales que s'utilitzen per valorar de forma objectiva el grau de dolor d'una persona. Per exemple, l'escala visual analògica (EVA). Aquesta escala també s'aplica a persones amb malalties reumatològiques.[1]
En els pacients amb càncer, i en aquells que assoleixen un estat terminal, el dolor sol ser un dels símptomes refractaris. Apareix en un 30-40% dels casos recentment diagnosticats, entre un 25-65% en pacients amb estadis avançats i, de forma general, un 75% dels pacients requeriran tractament per control de dolor.[2] És un dels símptomes més difícils de controlar pels facultatius. Aquest mètode permet controlar el dolor en aproximadament 90% de casos amb pacients amb càncer i un 75% en pacients terminals.[3]