Escultura del Renaixement
art de l’escultura al Renaixement / From Wikipedia, the free encyclopedia
L'escultura del Renaixement s'entén com un procés de recuperació de l'escultura de l'antiguitat clàssica. Els escultors van considerar les restes artístiques i els descobriments de jaciments d'aquesta època passada la inspiració perfecta per a les seves obres. També es van inspirar en la Natura. En aquest context, cal tenir en compte l'excepció dels artistes flamencs al nord d'Europa, els quals a més a més de superar l'estil figuratiu del gòtic van promoure un renaixement aliè a l'italià, sobretot a l'apartat de la pintura.[1]
Renéixer l'antiguitat amb l'abandonament del medieval, que per a Giorgio Vasari «havia estat un món propi de gots»,[2] i el reconeixement dels clàssics amb totes les seves variants i matisos va ser un fenomen gairebé exclusivament desenvolupat a Itàlia. L'art del Renaixement va aconseguir d'interpretar la Natura i traduir-la amb llibertat i amb coneixement a gran multitud d'obres mestres.[3]