Escut d'Israel
From Wikipedia, the free encyclopedia
L'escut d'Israel, adoptat pel Consell d'Estat Provisional el 10 de febrer de 1949 (11 de xevat de 5709, segons el calendari hebreu), reprodueix una menorà o canelobre de set braços, voltada a banda i banda per una branca d'olivera i a sota per la inscripció amb el nom de l'Estat en hebreu: ישראל (Yisra'el). El fons de l'escut sempre és de color blau, mentre que els elements interiors poden ser blancs (tal com apareixen a la senyera presidencial) o bé de color daurat.
Escut d'Israel | |
---|---|
Detalls | |
Tipus | Escut d'armes estatal i emblema nacional |
Adoptat per | Israel |
Establert/ rehabilitat | 1949 |
Altres detalls | |
Estat | Israel |
L'Estat d'Israel va adoptar el seu emblema oficial arran d'un concurs convocat expressament per a aquest objectiu el 1948. Es basa en el projecte guanyador, obra dels dissenyadors Gavriel i Maxim Shamir, amb elements provinents d'altres dissenys, com ara el d'Oteh Walisch i W. Struski i el d'Itamar David i Yerachmiel Schechter.
La menorà és un símbol del judaisme des de fa 3.000 anys; ja es feia servir a l'antic Temple de Jerusalem. Les branques d'olivera, símbol de pau, recorden també la visió del profeta Zacaries de dues oliveres al voltant de la menorà, que auguraven la restauració d'Israel i la reconstrucció del Temple (Zacaries 4:1-14).