Escut de Colòmbia
escut d'armes / From Wikipedia, the free encyclopedia
L'escut de Colòmbia fou definit pel general Francisco de Paula Santander, quan era president de la República de Nova Granada, mitjançant la llei del 9 de maig de 1834, amb algunes modificacions posteriors el 1861 i el 1924.
Escut de Colòmbia | |
---|---|
Detalls | |
Tipus | Escut d'armes estatal |
Adoptat per | Colòmbia |
Establert/ rehabilitat | 1924 |
Càrregues | |
Magrana, magraner, cornucòpia, fruita tropical, Moneda d'or, barret frigi, istme de Panamà, vaixell, oceà Pacífic, oceà Atlàntic, mapa, condor andí, corona triomfal i llança | |
Altres detalls | |
Estat | Colòmbia |
És un escut tercejat en faixa. Al primer quarter, d'atzur, hi ha una magrana tijada i fullada d'or i oberta i fruitada de gules, en referència a la Nova Granada, nom tradicional del territori, acostada de dues cornucòpies d'or, la de la destra vessant monedes d'or i d'argent i la de la sinistra vessant fruites tropicals al natural, senyal de la riquesa i la fertilitat del sòl colombià. Al segon quarter, de platí (i no d'argent, com seria preceptiu en heràldica), un barret frigi de gules enfilat en una llança d'or, símbol de llibertat. Al tercer quarter, d'atzur amb ones d'argent, la representació de l'istme de Panamà de sinople, amb dos vaixells amb les veles desplegades posats en pal en cadascun dels oceans, el Pacífic i l'Atlàntic, en al·lusió al fet que Colòmbia és l'únic estat sud-americà banyat per dos mars i al comerç amb la resta del món.
Com a cimera de l'escut, l'ocell nacional, símbol de llibertat: un còndor al natural amb les ales desplegades i mirant a la destra, del bec del qual penja una corona de llorer de sinople. Entre les potes, tocant a l'escut, una cinta d'or amb la llegenda LIBERTAD Y ORDEN (en espanyol 'Llibertat i ordre'), el lema nacional colombià, en lletres majúscules de sable.
Acoblades darrere l'escut, dues banderes nacionals a cada banda.
Com que des de 1903 el Panamà ja no forma part de Colòmbia, hi ha un projecte de llei destinat a canviar el tercer quarter de l'escut per un on figurin les illes de San Andrés y Providencia, Santa Catalina i Los Cayos. També es proposa d'unificar el que vessa dels corns de l'abundància i que de tots dos surtin fruites tropicals.
L'escut va tenir algunes modificacions estètiques l'any 2004 durant el mandat del president Álvaro Uribe Vélez, que no van ser substancials en el seu disseny.[1]