Església Ortodoxa
comunió d'esglésies cristianes autocèfales que segueixen el cristianisme ortodox / From Wikipedia, the free encyclopedia
L'Església Ortodoxa o, oficialment, Església Catòlica Ortodoxa és la segona església cristiana en nombre de fidels. El 2017 hi havia gairebé 260 milions de creients ortodoxos arreu del món.[1] És una de les tres grans denominacions del cristianisme, el cos dels cristians que, com l'Església Catòlica, declaren l'autoritat eclesiàstica per virtut de la successió apostòlica. Anomenada a si mateixa l'Església única, santa, catòlica[2] i apostòlica, està formada per les jurisdiccions de catorze patriarcats i les seves respectives esglésies autocèfales, unides doctrinalment i litúrgicament,[3] però amb sínodes independents respecte al Patriarcat de Constantinoble, que ostenta una primacia d'honor (primus inter pares). Per aquest fet, i per la identificació històrica[4] del cristianisme ortodox de l'est amb la llengua oficial de l'Imperi Romà d'Orient, que va ser el grec a partir del segle vii (en oposició amb el cristianisme catòlic de l'oest que utilitzava el llatí), sovint se l'ha conegut com l'Església Ortodoxa grega. Es calcula que actualment hi ha uns 225 milions de fidels ortodoxos arreu del món, xifra que pot variar segons les fonts.[5][6][7] Abans del Gran Cisma d'Orient ambdues esglésies compartien la mateixa doctrina segons allò que acceptaven en els concilis ecumènics, però amb diferències en l'estil d'adoració i l'ús de diferents idiomes a les misses. L'Església Ortodoxa és un cos distint d'altres esglésies orientals denominades Esglésies ortodoxes orientals que es va separar doctrinalment en no acceptar el Concili de Calcedònia.
 |
No s'ha de confondre amb Ortodòxia. |
  | |
| Epònim | Primers set concilis ecumènics |
|---|---|
| Dades | |
| Tipus | divisió del cristianisme església històrica |
| Religió | cristianisme ortodox |
| Història | |
| Creació | 1054: (Gran Cisma d'Orient) |
| Activitat | |
| Membres | 220.000.000 (valor desconegut) |
| Governança corporativa | |
| Format per | Església Ortodoxa de Constantinoble Església ortodoxa albanesa Església Ortodoxa Grega església Ortodoxa de Xipre Església Ortodoxa Polonesa Església Ortodoxa a Amèrica Església ortodoxa txeca i eslovaca Església Ortodoxa d'Ucraïna Església Ortodoxa Búlgara Església Ortodoxa Sèrbia Església Ortodoxa d'Antioquia Església Ortodoxa d'Alexandria Església Ortodoxa Romanesa Església Ortodoxa de Jerusalem Església Ortodoxa de Geòrgia Església Ortodoxa Russa Església Ortodoxa Macedònia - Arquebisbat d'Ohrid
|
| Part de | Esglésies Cristianes Orientals |
La teologia ortodoxa es basa en la santa tradició, que incorpora els decrets dogmàtics dels set concilis ecumènics, les Escriptures i l'ensenyament dels pares de l'Església. L'església ensenya que és una, santa, catòlica i apostòlica i l'establerta per Jesucrist en la seva Gran Comissió,[8] i que els seus bisbes són els successors dels apòstols de Crist.[9] Afirma que practica la fe cristiana original, tal com es transmet per la santa tradició. Els seus patriarcats, que recorden la pentarquia, i altres esglésies autocefàliques i autònomes, reflecteixen una organització jeràrquica diversa. Reconeix set sagraments principals, dels quals l'Eucaristia és el principal, celebrats litúrgicament en la sinaxi. L'església ensenya que mitjançant la consagració invocada per un sacerdot, el pa i el vi sacrificats es converteixen en el cos i la sang de Crist. La Mare de Déu és venerada a l'Església Ortodoxa com la portadora de Déu, honrada en les devocions.
L'Església Ortodoxa va compartir la comunió amb l'Església Catòlica Romana com a església estatal de Roma fins al Cisma Orient-Occident del 1054, que va ser la culminació del conflicte teològic, polític i cultural, particularment sobre l'autoritat del papa. Abans del Concili d'Efes el 431 dC, l'Església d'Orient també participava d'aquesta comunió, igual que les diverses esglésies ortodoxes orientals anteriors al Concili de Calcedònia del 451 dC, tot separant-se principalment per les diferències de cristologia.
La majoria dels cristians ortodoxos orientals viuen principalment al sud -est i Europa de l'Est, Xipre, Geòrgia i algunes parts de la regió del Caucas , Sibèria i l'extrem orient rus. Aproximadament la meitat dels cristians ortodoxos viuen a l'antiga Unió Soviètica, principalment a Rússia.[10][11] També hi ha comunitats a les antigues regions bizantines d'Àfrica, a la Mediterrània oriental i al Pròxim Orient, que disminueixen a causa de la migració forçada impulsada per l'augment de la persecució religiosa.[12][13] Les comunitats ortodoxes també són presents a moltes altres parts del món, particularment a Amèrica del Nord, Europa occidental i Austràlia, formades a través de la diàspora, les conversions i l'activitat missionera.