Espal·lació
From Wikipedia, the free encyclopedia
L'espal·lació (de l'anglès spall, 'astella') és, en general, un procés en el qual fragments de material s'ejecten d'un cos a causa de l'impacte o l'estrès. En física nuclear, és el procés en el qual un nucli pesant emet un gran nombre de neutrons en ser colpejat per una partícula altament energètica, produint una reducció dràstica del seu pes atòmic. En física d'impactes descriu l'ejecció o vaporització de material d'un objectiu durant l'impacte d'un projectil. En física planetària, l'espal·lació descriu impactes meteorítics en una superfície planetària i els efectes d'un vent estel·lar sobre l'atmosfera planetària. En mineria o geologia, l'espal·lació es pot referir a trossos de roques despreses de la superfície d'una roca a causa de la pressió interna; normalment succeeix en les parets de pous miners. En antropologia, l'espal·lació és un procés que s'usa per fer eines de pedra com a puntes de llança mitjançant la talla lítica.