Espectrometria de masses per plasma d'acoblament inductiu
From Wikipedia, the free encyclopedia
L'espectrometria de masses per plasma d'acoblament inductiu (ICP-MS, de l'anglès Inductively Coupled Plasma - Mass Spectrometry), és una tècnica d'anàlisi instrumental que permet la detecció i quantificació de la major part d'elements (metalls i alguns no-metalls) a concentracions que poden estar per sota de la part per bilió (1012) (equivalent a l'anglesa part per trillion o ppt). Es basa en l'ús d'una torxa de plasma com un mètode per produir ions (ionització) que posteriorment són separats i detectats amb un espectròmetre de massa.
És una tècnica d'anàlisi qualitativa i quantitativa
Aquest mètode té els avantatges d'alta rapidesa, precisió i sensibilitat comparat amb les tècniques de l'espectroscòpia d'absorció atòmica.
Té més aplicacions que la tècnica de ICP-OES i inclou l'especiació isotòpica. Per la seva possible aplicació en tecnologia nuclear el maquinari està subjecte a normes d'exportació especials.