Especulació
From Wikipedia, the free encyclopedia
En finances, l'especulació és la compra d'un bé per a la seva posterior revenda a un preu més alt, amb la qual cosa el revenedor surt guanyant.[1] Típicament implica el préstec de diners per a la compra d'actius, accions o deute sense una anàlisi minuciosa o amb un baix marge de seguretat o un risc significatiu de la pèrdua de la inversió principal. El terme "especulació", que es defineix formalment a l'obra Security Analysis de Benjamin Graham i David Dodd publicada l'any 1934, contrasta amb el terme "inversió", que és una operació financera que, amb una anàlisi minuciosa, promet seguretat de la inversió i un retorn satisfactori.[1]
Els especuladors poden confiar en la revalorització a causa d'un conjunt de factors com els gustos canviants dels consumidors, les condicions fluctuants de l'economia, les percepcions dels compradors per al canvi de valor d'un actiu, factors econòmics associats amb el temps del mercat, factors associats únicament basats en l'anàlisi i les moltes influències sobre el moviment a curt termini.
Hi ha també alguns vehicles financers que són, per definició, especulatius. Per exemple, contractes de futurs de primeres matèries com petroli, or, cacau, cafè, etc. La venda a curt termini és també, per definició, especulativa.
L'especulació financera pot implicar el comerç (compra, hòlding, venda) i venda curta d'existències, lligams, mercaderies, monedes, col·leccionables, bens immobles, derivats, o qualsevol instrument financer valuós per intentar beneficiar-se de fluctuacions en el seu preu sense tenir en compte el seu valor subjacent. La recerca contínua de diners en el curt termini per mitjà de l'especulació financera no està en conformitat amb la moral religiosa.[2]