Espintrònica
From Wikipedia, the free encyclopedia
Espintrònica (neologisme a partir de "espín" i "electrònica") també coneguda com a espinelectrònica és un camp emergent en la física de l'estat sòlid que explota l'orientació del seu espín així com el seu grau d'acoblament espín-òrbita. Aquesta nova disciplina podria suposar una gran evolució en l'electrònica convencional basada en silici en què el l'energia i el nombre d'electrons són els paràmetres a controlar donant lloc a limitacions importants en la velocitat de transmissió de la informació i a fenòmens no desitjats com la dissipació d'energia en forma de calor.[1][2][3]
Un dispositiu espintrònic convencional, com el proposat pels físics Datta-Das,[4] consisteix en tres components. Un injector d'espín consistent d'un material magnètic, un semiconductor en què es manipula mitjançant un elèctrode metàl·lic l'orientació de l'espín i finalment un segon material ferromagnètic que ens permeti detectar l'orientació de l'espín. Els materials habituals per realitzar la injecció i detecció poden ser: contactes ferromagnètics metàl·lics amb alta temperatura de Curie (), contactes quasi-metàl·lics () o semiconductors magnètics diluïts (). Recentment es comença a considerar la injecció i detecció del espín de forma òptica, fet que augmenta l'eficiència del dispositiu.[5]