Esplenomegàlia
From Wikipedia, the free encyclopedia
L'esplenomegàlia és un engrandiment de la melsa. És un dels quatre signes cardinals d'hiperesplenisme (hiperfuncionalitat esplènica), juntament amb una certa reducció en el nombre de cèl·lules sanguínies circulants que afecta els granulòcits, eritròcits o plaquetes en qualsevol combinació, una resposta compensatòria de proliferació en la medul·la òssia, i la correcció potencial d'aquestes anomalies mitjançant la pràctica d'una esplenectomia (exèresi quirúrgica de la melsa). L'esplenomegàlia se sol associar amb una major càrrega de treball esplènic (com en el cas de les anèmies hemolítiques), el que suggereix que és una resposta reactiva de l'òrgan a l'excés funcional. Per tant, no és sorprenent que l'esplenomegàlia es desenvolupi en el context de qualsevol procés patològic que impliqui una destrucció anormal dels glòbuls vermells en la melsa. Altres causes comunes inclouen la congestió derivada d'hipertensió portal i la infiltració neoplàsica per leucèmies[1] i limfomes. La troballa d'un engrandiment de la melsa, acompanyat d'un augment de la circulació col·lateral (un fenomen anomenat cap de Medusa, referint-se a la peculiar aparença de les venes periumbilicals disteses i engruixides),[2] és un signe d'hipertensió portal greu.
Esplenomegàlia en un cas de leucèmia | |
Tipus | malaltia esplènica, visceromegàlia i signe o símptoma esplènic |
---|---|
Especialitat | cirurgia general i digestiva |
Clínica | |
Exàmens | palpació, ecografia i tomografia computada |
Patogènia | |
Localització | melsa |
Causa de | Canards sign (en) |
Classificació | |
CIM-11 | ME10.0 |
CIM-10 | Q89.0 i R16.1 |
CIM-9 | 759.0 i 789.2 |
CIAP | B87 |
Recursos externs | |
DiseasesDB | 12375 |
MedlinePlus | 003276 |
eMedicine | 206208 |
MeSH | D013163 |
UMLS CUI | C0038002 |
Radiològicament, es considera esplenomegàlia moderada l'evidència d'una melsa de més de 12-15 cm d'eix màxim i esplenomegàlia important o molt important quan supera els 20 cm.[3] Sent uns 200 g el pes normal de l'òrgan,[4] certes patologies poden causar esplenomegàlies massives d'entre 1,5 i 5 kg.[5] Aquestes esplenomegàlies extremes comporten un elevat risc d'infart[6] o de ruptura de la melsa, ruptura que pot ser espontània o subsegüent a algun traumatisme.[7] Durant la gestació, amb independència de la seva etiologia, representen un important problema que pot posar en perill la vida de la mare i del fetus.[8]
En els adults sans, la melsa no és palpable. El fet de palpar-la durant l'exploració física indica que el seu volum està augmentat un ≥40%, aproximadament. En un context clínic, el grau d'esplenomegàlia es determina mesurant en centímetres la distància entre el marge palpable de l'òrgan i l'arc costal inferior esquerre. Una altra forma d'explorar l'esplenomegàlia és la percussió abdominal (mètodes de Nixon, de Castell o de l'angle de Traube), un procediment basat en la pèrdua de timpanisme provocada per l'engrandiment esplènic en els òrgans adjacents que contenen aire.[9]
La detecció ecogràfica de l'esplenomegàlia fetal és difícil, ja que la impedància acústica del fetge i la melsa és molt similar, un fet que fa recomanable emprar una combinació de mètodes ultrasonogràfics avençats per apreciar-la amb certesa en cas de determinades patologies prenatals.[10] Sovint s'observa quan existeix un hydrops fetalis.[cal citació]