Estàndard de facto
From Wikipedia, the free encyclopedia
Un estàndard de facto és aquella norma (o patró) que es caracteritza per no haver estat consensuada ni legitimada per un organisme d'estandardització a aquest efecte. És a dir, es tracta d'una norma generalment acceptada i àmpliament utilitzada per iniciativa pròpia (o popular) d'un gran nombre d'interessats.
Els estàndards de facto són l'antítesi dels estàndards de iure. No obstant això, alguns estàndards de facto acaben derivant en estàndards de iure. També existeixen estàndards de iure que, per la seva àmplia acceptació, poden considerar-se estàndards de facto. En moltes ocasions els estàndards de facto s'imposen als estàndards de iure que tenen la mateixa finalitat. Això és degut a diversos motius:[1]
- Els estàndards de iure es basen en una estructura burocràtica lenta i que reacciona amb dificultat als canvis del mercat.
- Per accedir a un estàndard de iure publicat és necessari desemborsar una quantitat considerable de diners. Això és un problema per a petites i mitjanes empreses que pretenen desenvolupar productes.
- Els estàndards de iure solen derivar en un simple acord de compromís per tal de frenar la bel·ligerància d'alguns fabricants en forta competència. De manera que no resolen la necessitat real que demanda el mercat.
Els estàndards de facto tenen una especial importància en l'àmbit de les innovacions tecnològiques i de la informàtica.