Estètica camp
interpretació irònica, exagerada, sobre actuada amb un cert mal gust / From Wikipedia, the free encyclopedia
L'estètica camp basa el seu atractiu en un valor irònic o un cert mal gust. Segons Josep-Anton Fernàndez, en l'àmbit de les representacions, l'estètica camp pot tenir efectes desnaturalitzador respecte dels referents de la cultura dominant, que considera necessària per a la "subversió simbòlica".[1] Invertint el procés d'apropiació (de la cultura dominant), el camp fa una crítica a la ideologia dominant mitjançant la paròdia.[2][1] Més enllà d'una estètica, el camp ha esdevingut una eina estratègica política i crítica per a organitzacions com el moviment Queer. No és tan sols un estil o una sensibililtat sinó un veritable constituent per a la construcció d'identitats com la identitat queer.[2]
Quan va aparèixer el terme, el 1909, s'utilitzava per referir-se a conductes ostentoses, exagerades, afectades, teatrals o efeminades. Cap a mitjan dècada de 1970, el terme es definia com banalitat, artifici, mediocritat o ostentació tan extrema com per provocar un atractiu sofisticat.[3]
L'escriptora nord-americana Susan Sontag, al seu assaig de 1964 titulat Notes on camp, emfasitza l'artifici, la frivolitat, grans pretensions i l'impacte com a elements clau.