![cover image](https://wikiwandv2-19431.kxcdn.com/_next/image?url=https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/40/Estany_Gerber_2.jpg/640px-Estany_Gerber_2.jpg&w=640&q=50)
Estany de Gerber
a la vall de Gerber / From Wikipedia, the free encyclopedia
L'estany de Gerber és un estany d'origen glacial a la vall de Gerber, situada a la capçalera de la vall d'Àneu. És un dels pocs estanys grans (14.4 ha de superfície) no alterats per l'obra hidràulica i un dels més profunds (63 m). La conca orientada cap al nord-est té el cim dels Pics de Bassiero (2887 m) com a punt més alt. Té 284 ha de superfície i diversos estanys i estanyets de diferents mides. Es troba a una altitud de 2165 m.[1][2]
![Thumb image](http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/5/54/Homes_a_la_riba_de_l%27estany_de_Gerber_voltat_de_muntanyes_%28AFCEC_MORELLO_A_0793%29_%28cropped%29.jpg/640px-Homes_a_la_riba_de_l%27estany_de_Gerber_voltat_de_muntanyes_%28AFCEC_MORELLO_A_0793%29_%28cropped%29.jpg)
Tipus | Llac glacial i zona humida ![]() | |||
---|---|---|---|---|
Localitzat en l'àrea protegida | Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici ![]() | |||
Localització | ||||
Entitat territorial administrativa | Alt Àneu (Pallars Sobirà) ![]() | |||
| ||||
Serralada | Pirineus ![]() | |||
Conca hidrogràfica | conca de l'Ebre ![]() | |||
Dades i xifres | ||||
Altitud | 2.165 m ![]() | |||
Profunditat | 63 m ![]() | |||
Mida | 455 (![]() ![]() | |||
Superfície | 14,4 ha ![]() | |||
La vegetació de la conca està formada per gespets (prats de Festuca eskia), tot i que també hi són abundants els prats de Carex curvula i les pinedes de pi negre (Pinus uncinata) amb neret (Rhododendron ferrugineum). És un estany molt oligotròfic, i tot i la seva poca altitud no hi ha cap espècie de planta aquàtica.[2]
La fauna de l'estany conté dues espècies de peixos introduïdes, la truita comuna (Salmo trutta) i el barb roig (Phoxinus phoxinus), i als estanyets de la conca hi ha granota roja (Rana temporaria). Pel que fa als crustacis, és dels pocs estanys amb dues espècies de copèpodes calanoids (Diaptomus cyaneus i Eudiaptomus vulgaris) fet només present a alguns estanys grans i algun altre cas excepcional.[2]
L'estat ecològic és Bo segons la classificació de la Directiva Marc de l'Aigua. Està actualment inclòs dintre del Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici. El seu estat de conservació és bo. Degut a ser un estany gran que es troba clarament per sota el límit del bosc i, que ha sobreviscut a l'aprofitament massiu de l'obra hidràulica, resulta molt singular i caldria fer tot el possible perquè segueixi així en el futur.[2]