Scramjet
From Wikipedia, the free encyclopedia
L'estatoreactor de combustió supersònic, més conegut pel seu nom en anglès scramjet,[1] és una variació d'un estatoreactor amb la diferència que una part o la totalitat del procés de combustió es duu a terme a velocitat supersònica. A majors velocitats, cal una combustió supersònica per maximitzar l'eficiència del procés de combustió. Les projeccions per a la velocitat d'un motor scramjet (sense aportació addicional d'oxidant) varien entre Mach 12 i Mach 24 (velocitat orbital). El X-30 en proves només ha arribat a una velocitat de Mach 17, a causa de problemes en el tipus de combustió. Com a contrast, el més ràpid dels avions convencionals, que utilitzen l'aire per sustentar-se, és el Lockheed SR-71 de les Forces Aèries dels Estats Units, aconseguint aproximadament Mach 3,4 i els coets del Programa Apollo van aconseguir Mach 30.