Estatut Albertí
From Wikipedia, the free encyclopedia
L'Estatut Albertí (en italià: Statuto Albertino), oficialment anomenat "Estatut Fonamental de la Monarquia de Savoia del 4 de març del 1848", fou la constitució adoptada pel Regne del Piemont-Sardenya el 4 de març del 1848 a Torí, la capital piamontesa, pel rei Carles Albert I.
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
Tipus | constitució |
---|---|
Ubicació | Torí |
Estat | Itàlia |
Epònim | Carles Albert I de Sardenya |
Creació | 4 març 1848 |
Al preàmbul es defineix com la "llei fonamental perpètua i irrevocable de la monarquia dels Savoia". El 17 de març del 1861, amb la fundació del Regne d'Itàlia, es va convertir en la llei fonamental del nou estat unificat i va continuar en vigor (amb diverses modificacions durant el període de vigència), fins a l'any 1946 quan, amb successius decrets legislatius, es va adoptar un règim constitucional transitori, vàlid fins a l'entrada en vigor de l'actual Constitució de la República Italiana, l'1 de gener del 1948.
L'Estatut Albertí pot ser considerat a tots els efectes com un model de constitució breu de l'època, en la línia de les cartes atorgades.