Estret de Magallanes
From Wikipedia, the free encyclopedia
L'estret de Magallanes és un braç de mar que obre una via navegable entre el sud de la part continental de Xile i l'Illa Gran de Terra del Foc.[1] L'estret té una gran importància pel fet de comunicar l'oceà Atlàntic amb l'oceà Pacífic i fou la via utilitzada per Fernão de Magalhães que el descobrí i el batejà amb el seu nom quan anava amb la intenció de fer la primera volta al món. És, a més, un paisatge de gran atractiu natural difícil de navegar: els vaixells actuals canvien d'oceà a través del passatge de Drake (al sud) o del canal de Panamà.
Tipus | Estret | |||
---|---|---|---|---|
Epònim | Fernão de Magalhães | |||
Descobridor o inventor | Fernão de Magalhães | |||
Localització | ||||
Entitat territorial administrativa | Regió de Magallanes i de l'Antàrtica Xilena | |||
| ||||
Afluent | ||||
Dades i xifres | ||||
Profunditat | 1.080 m | |||
Administrativament, pertany a la regió de Magallanes i de l'Antàrtica Xilena, el territori xilè més austral.[2]
D'acord amb l'Organització Hidrogràfica Internacional la seva boca oriental està determinada per la línia que uneix el cap Vírgenes amb el cap del Espíritu Santo.[3] Amb tot, aquest límit no coincideix amb el que s'estableix en el Tractat que van signar l'Argentina i Xile el 1984, que va establir en el seu article 10è que «el punt oriental de l'Estret de Magallanes [està] determinat per punta Dungeness al nord i el cap del Espíritu Santo al Sud»,[4] considerant-lo íntegrament sota jurisdicció de Xile, a la regió de Magallanes i de l'Antàrtica Xilena. D'acord amb els tractats argentino-xilens de 1881 i 1984 l'accés per la seva boca oriental i la navegació de la mateixa es troben assegurats als vaixells de totes les banderes en tot temps i circumstància.