Eugeni Oneguin
novel·la en vers d'Aleksandr Puixkin / From Wikipedia, the free encyclopedia
Eugeni Oneguin (en rus modern: Евге́ний Оне́гин) és una novel·la en vers escrita per Aleksandr Puixkin. És un dels clàssics de la literatura russa i el seu heroi serví de model per a una sèrie d'herois literaris russos. Es publicà en forma de sèrie entre el 1823 i el 1831. La primera edició completa és del 1833, i l'edició que actualment és la versió acceptada es basa en la que fou publicada el 1837. Sobre aquesta novel·la, Piotr Ilitx Txaikovski feu una òpera amb el mateix nom.
Per a l'òpera vegeu Eugeni Oneguin (Txaikovski). |
(ru) Евгений Онегин | |
---|---|
Subtítol | Роман в стихах |
Tipus | obra literària |
Fitxa | |
Autor | Aleksandr Puixkin |
Llengua | rus |
Publicació | Rússia, 1825 |
Creació | 1823 |
Dades i xifres | |
Gènere | novel·la en vers |
Parts | 8 capítols literaris |
Personatges | |
El tret característic de l'estructura poètica de l'obra és que està escrita gairebé tota en tetràmetre iàmbic amb un esquema de rima inusual: "aBaBccDDeFFeGG", on les lletres minúscules representen rimes planes o esdrúixoles mentre que les lletres majúscules en representen les agudes. Aquesta forma s'ha arribat a conèixer com l'estrofa oneguiana (o sonet puixkinià). Conté 118 síl·labes i està composta per 14 versos iàmbics de quatre peus mètrics cadascun.
El narrador és una versió idealitzada del mateix Puixkin, que sovint incorre en digressions i, mentre que la trama de la novel·la és força escassa, el llibre és més preuat per com ho narra que per allò que hi narra. Això és en part pel seu narrador loquaç, i àdhuc el llibre ha estat comparat amb Tristram Shandy.
El 2001 Xavier Roca-Ferrer va publicar-ne una versió catalana, en prosa, a Ed. Columna. El desembre del 2019, la novel·la va ser publicada en vers pel Club Editor en traducció d'Arnau Barios.[1]