Evarist Fàbregas i Pàmies
polític republicà i catalanista així com empresari i banquer (Reus 1868- Barcelona 1938) / From Wikipedia, the free encyclopedia
Evarist Fàbregas i Pàmies (Reus, 11 de febrer de 1868 - Barcelona, 18 de novembre de 1938)[1] va ser un polític republicà i catalanista així com empresari i banquer.
Biografia | |
---|---|
Naixement | 11 febrer 1868 Reus (Baix Camp) |
Mort | 18 setembre 1938 (70 anys) Barcelona |
Sepultura | Cementiri General de Reus |
Alcalde de Reus | |
1931 – 1931 ← Josep Caixés Gilabert – Antoni Martí Bages → | |
Activitat | |
Ocupació | empresari, polític |
Partit | Partit Republicà Democràtic Federal Esquerra Republicana de Catalunya |
De família humil va tenir una formació autodidacta. Va treballar com a agent de duanes a Tarragona i Reus.[1] Amb la neutralitat espanyola durant la I Guerra Mundial Fàbregas va iniciar negocis d'exportació de vi i fruits secs. Va ser soci de l'empresa de transports i obres públiques Folch i Fàbregas, i també de la naviliera Fàbregas, Garcia i Mallol, amb Macià Mallol i Pere Garcia.[1] Després es va instal·lar a Barcelona per engegar el 1917 una entitat bancària amb Eduard Recasens: la societat regular col·lectiva Fàbregas i Recasens SRC.[1][2] El 1920 l'empresa es va convertir en el Banc de Catalunya, del qual Fàbregas en fou el primer president i director; tot i que foren Eduard Recasens i el seu germà Francesc els que en gestionaren les operacions principalment.[1]
Militant del Partit Federal des de 1890, i president local del Centre Republicà Democràtic Federal des del 1899, va ser diputat provincial per la formació de Pi i Margall entre el 1901 i el 1904.[3] Va ser el primer president del Foment Nacionalista Republicà, i dirigí, gairebé durant deu anys, el periòdic Foment.[4] Fàbregas va protagonitzar un fet insòlit en ser ell, un banquer, qui proclamés la II República en prendre possessió de l'alcaldia de Reus.[5] Poc després de les eleccions del 12 d'abril els activistes de la ciutat l'escolliren com a president de la junta revolucionària local i anaren a ocupar l'edifici consistorial, sense exercir cap violència.[5] Durant un breu període va exercir d'alcalde de Reus el 1931.[4] en representació d'Esquerra Republicana de Catalunya.[6]
El 1931 el Banc de Catalunya va fer fallida a causa de la retirada sobtada dels fons que hi tenia la petroliera CAMPSA, i això va arrossegar el Banc de Reus, filial seva.[6] Com a conseqüència, Fàbregas va presentar la dimissió com a alcalde i va ser substituït per Antoni Martí Bages, d'Acció Catalana.[7]
A Reus va fer construir com a habitatge la Casa Fàbregas a l'arquitecte Josep Simó i Bofarull, que va restaurar també per a Fàbregas el Mas dels Frares. Va fer reformar una antiga masia del segle xviii per a convertir-la en una residència senyorial al camp, el Mas del Plana, avui convertit en el Sanatori de Villablanca. Per aquella partida de terra, la Vinadera, havia comprat i arreglat també el Mas del Larrard Nou.