Exèrcit de l'Imperi Otomà
From Wikipedia, the free encyclopedia
L' Exèrcit de l'Imperi Otomà va ser un dels artífexs del domini otomà sobre grans territoris a Europa (els Balcans) i l'Orient Mitjà entre els segles XV i XX. L'exèrcit otomà es basava en un complex sistema de reclutament i possessions feudals en compensació per un suport militar. A l'exèrcit otomà, la cavalleria lleugera va constituir durant molt de temps el gruix de les seves tropes i se'ls van atorgar feus denominats timar. La cavalleria va emprar arcs i espases curtes i va fer ús de tàctiques militars nòmades similars a les de l'Imperi Mongol. L'exèrcit otomà va ser en el seu dia una de les tropes més avançades del món; per exemple, va ser dels primers a emprar mosquets i arcabussos. D'altra banda, el famós Cos dels geníssers va proporcionar tropes d'elit i va ser la guàrdia pretoriana del sultà.
Dades | |||||
---|---|---|---|---|---|
Tipus | forces armades | ||||
Història | |||||
Creació | c. 1299 | ||||
Data de dissolució o abolició | 1923 | ||||
Després del segle xvii, però, els otomans no van poder disposar d'una tropa de combat moderna a causa d'una manca de reformes, principalment per la corrupció estesa entre els geníssers. L'abolició de la Guàrdia Geníssera el 1826 no va ser suficient, i en la guerra contra Rússia, l'Imperi Otomà no va tenir ni l'armament ni la tecnologia moderna per poder fer front a l'enemic.
La modernització de l'Imperi Otomà al segle xix va començar amb l'exèrcit. Aquesta va ser la primera institució otomana a buscar els serveis d'experts estrangers, així com es van enviar nombrosos oficials a països d'Europa Occidental per adquirir coneixements militars. La tecnologia i les noves armes van ser transferides a l'imperi, com armes de foc alemanyes i britàniques, una Força Aèria i una Marina moderna. L'Imperi va tenir èxit en modernitzar el seu exèrcit. No obstant, això no va ser eficaç de cap manera davant les principals potències occidentals de l'època, que van assistir al seu declivi i final on va tenir un pes important la Batalla d'Adrianòpolis (1913).