Expansió cap a l'Est
From Wikipedia, the free encyclopedia
Drang nach Osten (dʁaŋ nax ˈʔɔstn̩, "penetrant cap a l'est",[1] "empentant cap a l'est",[2] "expansió cap a l'est",[3] "anant cap a l'est"[4] o "desig d'empentar cap a l'est"[5]) va ser un terme encunyat el segle xix per designar l'expansió alemanya cap als territoris eslaus.[4] El terme es va convertir en un eslògan del moviment nacionalista germànic a finals d'aquell segle.[6] En alguns discursos històrics, el "Drang nach Osten" combina els assentaments germànics històrics a l'Europa central i oriental; les expedicions militars medievals dels segles xii i xiii,[7] com per exemple les dels cavallers teutònics (a les Croades Bàltiques); i les polítiques de germanització i bèl·liques dels estats germànics contemporanis com el concepte nazi del Lebensraum.[3][8] A Polònia, el concepte "Drang nach Osten" va ser utilitzat al discurs nacionalista mostrant Polònia com una nació que patia a les mans de l'enemic germànic,[2] mentre que a Alemanya aquest eslògan era part d'un discurs nacionalista més ample que se centrava en recuperar l'assentament germànic oriental medieval, així com en el concepte de "superioritat de la cultura germànica".[2] El terme Drang nach Westen ("expansió cap a l'oest"), derivat del "Drang nach Osten", va ser utilitzat per descriure un suposat intent polonès d'ampliar les fronteres cap Alemanya.[2][9] Va ser un dels principals elements propagandístics del nacionalisme alemany, així com un component central de la ideologia nazi; com va dir Adolf Hitler el 7 de febrer de 1945: és cap a l'est, només i sempre cap a l'est, que les venes de la nostra raça s'han d'expandir. És la direcció que la mateixa naturalesa ha decretat per l'expansió dels pobles germànics.[10]