Gran Companyia Catalana
companyia de mercenaris / From Wikipedia, the free encyclopedia
La Gran Companyia Catalana (Exercitus francorum,[1] Societas exercitus catalanorum,[2] Societas cathalanorum,[3] Magna Societas Catalanorum)[4] fou una companyia de mercenaris creada el 1303 per Roger de Flor i formada majoritàriament per almogàvers aragonesos i catalans veterans de la Guerra de Sicília.
Rei d'Aragó - Sant Pere de Roma - Sant Jordi - Rei de Sicília "-E jo tantost e tots los altres anam fer esfondrar tots los vaixells. E sí fiu fer jo una gran senyera de Sant Pere de Roma, qui estegués a la torre maestra, e fiu fer una senyera reial del senyor rei d'Aragon, e altra del senyor rei de Sicília, e altra de sant Jordi; e aquestes tres que portassen a la batalla, e aquella de sent Pere que estegués a la torre maestra.- Ramon Muntaner; Crònica cap. 219" | |
Tipus | unitat militar i free company (en) |
---|---|
Data de lleva | 1303 |
Dissolució | 1318 - Es constitueix en República Militar a: * Ducat d'Atenes * Ducat de Neopàtria |
País | Unitat mercenària. Fou contractada per: * Imperi Romà d'Orient * Ducat d'Atenes |
Arma | Unitat expedicionària combinada: Cavalleria, Infanteria i Armada |
Unitats subordinades | almogàver |
Estructura | Companyia de Roger de Flor 1.500 homes a cavall (cavallers i escuders) 4.500 almogàvers 1.000 mariners 36 naus amb les seves tripulacions Reforços de Bernat de Rocafort (1304) 200 homes a cavall 1.000 almogàvers Reforços de Berenguer d'Entença (1305) 300 cavallers 1.000 almogàvers Reforços de Ferrando Eximénez d'Arenós (1306) 1 galera 80 almogàvers |
Comandants | |
Comandant | (1303-1305) Roger de Flor (1305-1306) Berenguer d'Entença (1306-1308) Bernat de Rocafort (1308-1311)Tibald de Cepoy |
Oficials destacats | Senescal (1303-1304) Corberan d'Alet Senescal (1304-1305) Bernat de Rocafort Almirall de la flota Ferrando d'Ahones Mestre Racional Ramon Muntaner |
Cavallers | Ferrando Eximénez d'Arenós Pero d'Oros Martín de Logran Ramon Alquer Ramon de Tous Bernat de Roudor Guillem de Siscar Guillén Pérez de Caldés Ximeno d'Albero Ferrando Gorí Peric de Na Clara Bernat de Ventaiola Guillem de Bellver García Gómez de Palacín |
Almogàvers | Adalill Pero Llopis Adalill Arnau Miró Adalill García Vergua Joao Peris |
Guerres i batalles | |
Guerra contra els emirats turcs *Batalla del riu Cízic 1303 *Batalla de Germe 1304 *Batalla d'Àulax 1304 *Batalla de Tira 1304 *Batalla d'Ània 1304 *Batalla de Cibistra 1304 Traïció romana d'Orient *Setge de Magnèsia 1305 *Massacre d'Adrianòpolis 1305 *Batalla de Gal·lípoli 1305 Guerra de la Venjança Catalana *Batalla d'Apros 1305 *Setge d'Adrianòpolis 1306 Guerra contra el Duc d'Atenes *Batalla del Cefís 1311 | |
Cultura militar | |
Patró catòlic | Sant Jordi |
Lema | Aragó, Aragó! Desperta Ferro! Via Sus! Via Sus! Sant Jordi! Sant Jordi! Salve Regina! |
La Gran Companyia arribà a estar formada per uns 6.500 almogàvers i va ser contractada l'any 1303 per l'emperador Andrònic II Paleòleg per lluitar contra els turcs otomans que amenaçaven l'Imperi Romà d'Orient. El 1305, després de dos anys de victorioses campanyes contra els turcs, el fill de l'emperador romà d'Orient ordenà l'assassinat de Roger de Flor i l'extermini de la Companyia; malgrat perdre el seu cabdill i gran quantitat dels seus efectius, la Companyia sobrevisqué i es feu forta a la regió de Tràcia, des d'on declarà la guerra contra l'Imperi Romà d'Orient en l'anomenada Venjança Catalana. Durant dos anys la host almogàver es lliurà a una guerra de devastació i desolació del territori romà d'Orient. La Gran Companyia visqué aleshores un període de confrontació interna provocat per les disputes pel cabdillatge i els interessos de les potències estrangeres per tal d'assolir-ne el control. Després d'aquest període de confrontació interna, la Gran Companyia abandonà la Tràcia i es desplaçà cap a Grècia on fou contractada pel Duc d'Atenes; finalitzat el servei, aquest no els volgué pagar allò que havien acordat, i la Companyia declarà la guerra al duc, que fou derrotat. La Companyia prengué el control del Ducat d'Atenes, ampliant posteriorment els seus dominis fins a la Neopàtria, on s'establiren com a senyors feudals. Ambdós ducats restaren en mans de la Gran Companyia durant aproximadament un segle.
« | Els fa invencibles llur sol aspecte i amb llurs propis cossos confirmen les mutilacions de la Hidra. Car ni aquestes ni la privació de membres conté sa embranzida, sinó que si els talles una mà combaten amb la que els queda, si els talles les dues lluiten amb els peus, no sentint la manca de membres sinó només no poder usar de sa destresa, (…). Fins a tal punt valoren en res morir en el combat i sortir amb el cos il·lès de la topada de les armes que moltes vegades consideren fins i tot aquesta sort com un ultratge en la seva impetuosa fúria, sense que res abasti a deturar-los... | » |
— Theodulus Monachus[Nota 1] |