Expedició catalana a l'Everest de 1985
primera ascensió catalana a l'Everest / From Wikipedia, the free encyclopedia
L'expedició catalana a l'Everest de 1985, oficialment anomenada Segona Expedició Caixa de Barcelona a l'Everest,[1] va ser un projecte alpinístic encapçalat per Conrad Blanch amb l'objectiu d'assolir el cim de la muntanya més alta del planeta, l'Everest–Sagarmatha–Chomolungma (8.848 m) des del vessant tibetà. Era la tercera vegada que un equip català intentava de coronar l'Everest després de les expedicions fallides de 1982 i 1983, que reeixí finalment el 28 d'agost de 1985 quan Òscar Cadiach, Toni Sors i Carles Vallès, acompanyats dels nepalesos Ang Karma, Shambu Tamang i Narayan Shrestra van trepitjar el sostre del món.[2]
| ||||
Tipus | expedició | |||
---|---|---|---|---|
Interval de temps | 1 juliol - 1r setembre 1985 | |||
Data | 28 agost 1985 | |||
Localització | Himàlaia | |||
Estat | Tibet | |||
Organitzador | Conrad Blanch i Fors | |||
Nombre de participants | alpinista: 14 portador: 5 | |||
Participant | ||||
Impulsor | Caixa de Barcelona | |||
Punt d'arribada | Everest | |||
Esport | alpinisme | |||
Objectiu | Everest | |||
Va ser la quarta ascensió mundial[3][4][lower-alpha 1] –i la primera occidental– que va fer cim per l'exigent ruta de l'aresta nord-est (coneguda com «la via de Mallory») i la segona ascensió absoluta a l'Everest en plena època monsònica.[5] La pujada es va fer sense utilitzar oxigen suplementari, tot i que sí que se'n va fer servir durant les pernoctacions.[6] En el descens nocturn quatre alpinistes de la cordada van haver d'improvisar un bivac a 8.600 m d'altitud que va estar a punt de costa'ls la vida, i dos d'ells van haver de menester novament d'una ampolla d'oxigen.
En el seu moment fou considerat l'èxit més important de l'alpinisme català i tingué una gran repercussió mediàtica a Catalunya i a l'Estat espanyol.[7] Un cop retornats, els catorze integrants van rebre una benvinguda massiva a l'Aeroport del Prat i a la plaça de Sant Jaume seguida d'una recepció oficial a l'Ajuntament de Barcelona i al Palau de la Generalitat.