Fèlix de Valois
From Wikipedia, the free encyclopedia
Fèlix de Valois (Comtat de Valois?, 9 d'abril de 1127 - Cerfroid, Aisne, Picardia, 4 de novembre de 1212) era considerat com el cofundador, amb sant Joan de Mata, de l'Orde dels Trinitaris i, després, com el seu primer col·laborador. És venerat com a sant per l'Església catòlica.
Escultura a Homole (República Txeca) | |
Nom original | (fr) Félix de Valois |
---|---|
Biografia | |
Naixement | Hugues de Valois 16 abril 1127 Amiens |
Mort | 4 novembre 1212 (85 anys) París |
Sepultura | Suposadament, al Convent de Certfroid |
Dades personals | |
Religió | Església Catòlica |
Es coneix per | Cofundador dels trinitaris; hi ha dubtes sobre la seva historicitat |
Activitat | |
Camp de treball | Cristianisme |
Ocupació | sacerdot catòlic |
Orde religiós | Cistercencs, trinitaris |
Confessor i fundador | |
Celebració | Església Catòlica Romana |
Canonització | 21 d'octubre de 1666, confirmació del culte; es diu que ja havia estat canonitzat l'1 de maig de 1262 , Roma nomenat per Alexandre VII (confirmació); Urbà IV (primera canonització) |
Festivitat | 4 de novembre (fins al 1969, 20 de novembre) |
Iconografia | Hàbit trinitari, amb cadenes trencades a la mà; un cérvol |
Patró de | Presoners per raó de religió, trinitaris |
Altres | |
Títol | Comte |
Família | Dinastia Capet |
Pares | Raül I de Vermandois i Elionor de Blois |
Germans | Raül II de Vermandois |
La historicitat del personatge, però, no es pot comprovar i sembla que en realitat no va existir:[1] en documents antics, només s'esmenta de passada el nom d'un anacoreta anomenat Fèlix en tres documents, sense que se li doni cap paper en la fundació ni el posterior desenvolupament de l'orde trinitari. A partir del segle xvii, des del mateix orde trinitari es va elaborar una biografia del sant i se'n van "trobar" documents i testimonis de la seva existència real. Possiblement, es va tractar d'una mistificació que tenia l'objecte de vincular la fundació de l'orde a la casa reial francesa dels Valois, a la qual hauria pertangut el "nou" sant Fèlix.