Pressió
propietat física / From Wikipedia, the free encyclopedia
La pressió (símbol P) és la magnitud física que mesura la força instantània en una unitat de superfície, aplicada en direcció perpendicular a aquesta. La seva unitat en l'SI és el pascal, que equival a una força d'un newton que actua uniformement sobre un metre quadrat, i altres unitats utilitzades són, per exemple, el mil·límetre de mercuri, el bar i l'atmosfera.
Per a altres significats, vegeu «Pressió (desambiguació)». |
Les col·lisions de partícules dins un recipient tancat exerceixen pressió sobre les seves parets. | |
Símbol | P |
---|---|
Unitats | Pascal (Pa) |
Derivacions a partir d'altres quantitats | P = F / S |
Fórmula |
La pressió es pot expressar en termes de pressió absoluta o de pressió relativa (també anomenada pressió normal, pressió manomètrica o pressió de gauge); la pressió absoluta és la suma de la pressió relativa i la pressió atmosfèrica. La pressió atmosfèrica estàndard a la Terra és d'uns cent mil pascals.
La pressió P indica, per a un instant donat, el valor de la normal de la força F a cada punt d'una superfície S. En notació matemàtica: