From Wikipedia, the free encyclopedia
La fórmula de Gell-Mann–Nishijima (també coneguda com a fórmula GMN) relaciona el nombre bariònic B, l'estranyesa S, i l'isoespín I₃ amb la càrrega elèctrica Q dels hadrons. Fou proposta originalment per Kazuhiko Nishijima i Tadao Nakano el 1953 i va portar a la introducció del concepte d'estranyesa (anomenada inicialment per Nishijima com a "càrrega eta" a partir del mesó eta).[1][2] El 1956, Murray Gell-Mann va proposar la fórmula independentment.[3] La versió moderna de la fórmula relaciona tots els nombres quàntics de sabor (isoespín amunt i avall, estranyesa, encant, bellesa i veritat) amb el nombre bariònic i la càrrega elèctrica.
La forma original de la fórmula de Gell-Mann–Nishijima, basada en observacions empíriques, és:
Avui en dia es pot explicar matemàticament dins del model de quarks. En particular, la càrrega elèctrica Q d'una partícula es relaciona amb al seu isospin I₃ i la seva hipercàrrega Y per mitjà de la relació:
Amb la descoberta dels quarks encant, fons i cim, la fórmula ha estat generalitzada sota la forma:
on, ara, B és el nombre bariònic, i S, C, B′, T són els nombres d'estranyesa, encant, bellesa i veritat.
Els següents nombres quàntics interns d'una partícula es poden expressar en funció del seu contingut en quarks:
Per convenció, els nombres quàntics de sabor (estranyesa, encant, bellesa i veritat) porten el mateix signe de la càrrega elèctrica de la partícula. Així doncs, donats que els quarks de tipus "inferior" (avall, estrany i fons) tenen càrrega negativa, els seus nombres quàntics de sabor són −1. Al contrari, els quarks de tipus "superior" (amunt, encant, cim) amb càrrega elèctrica positiva, tenen nombres quàntics de sabor +1.
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.