Führer
From Wikipedia, the free encyclopedia
Führer [/'fyːʀɐ/] és una paraula que en alemany té moltes significacions: guia (en el sentit de persona o d'un llibre), capitost, conductor, maquinista (de trens), pilota i fins i tot cabdill.[1]
En altres llengües, aquest terme va entrar als anys 1930 com a sinònim d'Adolf Hitler, «el» Führer o cabdill que condueix políticament i espiritualment el seu poble germànic cap a la glòria. Hitler va començar utilitzant la paraula a l'interior del partit nazi a partir del 1922, després de veure imatges de la Marxa sobre Roma de Benito Mussolini, el va prendre com a exemple el duce i des d'aleshores va prendre l'equivalent alemany d'aquest mot.[2]
Fins al 1933, això es limitava als cercles interns del partit nazi. Hitler va oficialitzar el títol «Führer i canceller del Reich» per llei, la vetlla del mort del president alemany Paul von Hindenburg, l'1 d'agost del 1934 i va demanar als òrgans del Partit Nacional Socialista dels Treballadors Alemanys (NSDAP) i del govern, —que de facto coincidien després de la Machtergreifung del 1933— d'actuar per fer utilitzar aquesta terminologia tot arreu. Dues setmanes més tard, aquesta decisió va ser aprovada per 89,83% dels alemanys després del Referèndum sobre el cap d'estat del Reich.[3]
Des d'aleshores, «der Führer» (sense compliment) va esdevenir sinònim de Hitler, a la manera que fora dels països de parla castellana, «el Caudillo» només s'utilitza per al dictador Franco.[4] Per analogia i per extensió després de la Segona Guerra Mundial va obtenir un significat pejoratiu i es va utilitzar com a sinònim de dictador.
Era una aplicació del Führerprinzip, «ein Volk, ein Reich, ein Führer» (un poble, un reich, un Führer) el principi del lideratge, segons el qual el Führer era l'únic responsable que concentrava tots els poders en la seva persona, per conduir en una missió messianista el poble a l'«Ordre Nou» on la raça superior germànica dominaria, alliberada de la decadència de la cultura judeocristiana i grecollatina.