Fagòcit
cèl·lules pertanyents al sistema immunitari / From Wikipedia, the free encyclopedia
Els fagòcits (coneguts igualment com a cèl·lules fagocítiques o cèl·lules fagocitàries) són cèl·lules que protegeixen el cos digerint partícules estranyes nocives, bacteris i cèl·lules mortes o moribundes. El seu nom deriva de les paraules gregues φαγεῖν (fagín), que significa 'menjar' o 'devorar', i κύτος (kitos), que significa 'vas buit'. Tenen un paper clau en la defensa contra les infeccions i en la immunitat posterior.[1] Els fagòcits són importants en tots els animals[2] i estan especialment desenvolupats en els vertebrats.[3] Un litre de sang humana conté uns 6.000 milions de fagòcits.[4] Foren descoberts el 1882 per Ilià Métxnikov mentre estudiava larves d'estrella de mar.[5] Métxnikov fou guardonat amb el Premi Nobel de Fisiologia o Medicina del 1908 pel seu descobriment.[6] Els fagòcits existeixen en moltes espècies; algunes amebes es comporten com els macròfags, cosa que suggereix que els fagòcits aparegueren d'hora en l'evolució de la vida.[7]
Els fagòcits dels humans i els altres animals són denominats professionals o no professionals, segons com d'eficaços siguin en la fagocitosi.[8] Els fagòcits professionals inclouen cèl·lules anomenades neutròfils, monòcits, macròfags, cèl·lules dendrítiques i mastòcits.[9] La diferència principal entre els fagòcits professionals i no professionals és que els primers tenen molècules anomenades receptors a la superfície, que poden detectar objectes nocius, com ara bacteris, que no se solen trobar dins el cos.[10] Per consegüent, els fagòcits són vitals a l'hora de combatre les infeccions, així com a l'hora de mantenir els teixits sans mitjançant l'eliminació de cèl·lules mortes i moribundes que han arribat a la fi de la seva vida.[11]
Durant una infecció, els senyals químics atrauen fagòcits als punts en què el patogen ha envaït el cos. Aquests estimulants químics poden provenir dels bacteris o d'altres fagòcits que ja s'hi han desplaçat. Els fagòcits es mouen mitjançant un mètode anomenat quimiotaxi. Quan els bacteris toquen un fagòcit, queden units als receptors de la superfície del fagòcit i són consumits.[12] Quan un patogen entra en alguns fagòcits, això pot desencadenar un atac químic dels fagòcits que utilitza oxidants i monòxid de nitrogen per matar el patogen.[13] Després de la fagocitosi, els macròfags i les cèl·lules dendrítiques també participen en la presentació d'antigen; és quan el fagòcit mou parts del material ingerit de retorn a la superfície. Aleshores, aquest material és presentat a altres cèl·lules del sistema immunitari. Alguns fagòcits viatgen als ganglis limfàtics del cos i presenten el material a glòbuls blancs anomenats limfòcits. Aquest procés és important en la formació de la immunitat.[14] Tanmateix, molts patògens han desenvolupat mètodes per respondre a l'atac dels fagòcits.[15]