Fal·làcia
ús de raonaments invàlids o defectuosos en la construcció d’un argument / From Wikipedia, the free encyclopedia
Una fal·làcia lògica és l'aplicació incorrecta d'un principi lògic vàlid o l'aplicació d'un principi inexistent en el raonament d'una argumentació, independentment de si es basa en premisses veritables.[1] Per accident, o a voluntat, les fal·làcies poden activar reaccions emocionals en l'audiència o l'interlocutor (apel·lació a l'emoció) o s'aprofiten de les relacions socials entre la gent (apel·lació a l'autoritat). L'argumentació fal·laç és freqüentment estructurada emprant patrons retòrics que ofusquen l'argument lògic, fent les fal·làcies més difícils de diagnosticar.[2]
Tanmateix, s'acostumen a incloure en les fal·làcies arguments inductius, abductius o presumptius incorrectes, entimemes, preguntes capcioses, arguments irrellevants -no pertinents- i fins i tot arguments vàlids com la tautologia inclosa en la fal·làcia de la petició de principi (o argumentació circular).
L'entimema és diferent de la fal·làcia. L'entimema és un sil·logisme segons el qual un o diversos arguments són probables o bé no lògicament demostrables. Així, un entimema és fals (o no necessàriament lògic) perquè una o algunes de les premisses són falses o no necessàriament lògiques. Certs sil·logismes o construccions de frases, per exemple d'arguments empírics o morals, són entimemes; poden resultar probables o fins i tot esdevenir casualment certs, però, o no són lògics, o són una estructura lògica mal formada.
L'aporia és diferent de la fal·làcia. La fal·làcia és una falsedat desmentida, però es pot dir que l'aporia, almenys com vol ser presentada, és un argument lògic que porta a un absurd, que no es pot desmentir. L'aporia agafa alguna dada sensible i la sotmet a una argumentació per assegurar-ne desmentir-ne la falsedat. Són famoses sobretot les apories de Zenó d'Elea.
L'axioma, almenys tal com és vist per Aristòtil, és una veritat fonamental, presentada com a indiscutible. Si un axioma és una conclusió formada per premisses, aleshores aquestes premisses també són axiomes i així successivament, a diferència de l'entimema.