Fala de Xàlima
From Wikipedia, the free encyclopedia
La fala de Xàlima o fala d'Extremadura és una varietat lingüística del galaicoportuguès emprada per vora 10.500 persones a la part més occidental de la província de Càceres, a Espanya, al costat de la frontera amb Portugal.[1]
Tipus | llengua i llengua viva |
---|---|
Ús | |
Parlants nadius | 11.000 (1994 ) |
Autòcton de | Extremadura |
Estat | Espanya |
Classificació lingüística | |
llengua humana llengües indoeuropees llengües itàliques llengües romàniques llengües italooccidentals llengües romàniques occidentals llengües gal·loibèriques llengües iberoromàniques llengües íbero-occidentals llengües galaicoportugueses | |
Codis | |
ISO 639-3 | fax |
Glottolog | fala1241 |
Ethnologue | fax |
Linguist List | fax |
IETF | fax |
És utilitzada en una àrea coneguda com a vall de Xàlima o vall del riu Ellas, al nord-oest de la província de Càceres, a la regió espanyola d'Extremadura. Va ser declarada bé d'interès cultural per la Junta d'Extremadura el 20 de març del 2001.[2]
És coneguda també com a gallec d'Extremadura.
Tradicionalment, no hi ha un nom únic que comprenga les tres variants que es parlen en cadascun dels tres pobles de la vall. Els noms populars són:
- Mañego, a San Martín de Trebello
- Valverdeiro, a Valverde do Fresno
- Lagarteiro, a As Ellas.
Segons alguns filòlegs, hi ha una forta relació entre estes parles i els dialectes portuguesos parlats al poble de Sabugal, a Portugal.