Falange macedònia
From Wikipedia, the free encyclopedia
La falange macedònia era una formació d'infanteria creada i usada per Filip II, i més tard pel seu fill Alexandre el Gran en la seva conquesta de l'Imperi persa. Aquesta formació va predominar en les batalles durant el període hel·lenístic fins a ser reemplaçada per les legions romanes. Va ser elevada al zenit de la seva efectivitat per Alexandre i al món grec la hi considerava un sistema de combat invencible fins a les derrotes de Cinoscéfalos (197 aC) i, especialment, Pidna (168 aC).
Aquest article o secció necessita millorar una traducció deficient. |
Al segle IV aC la falange macedònia va sorgir, de fet, com una resposta davant les modificacions tàctiques que els estrategs tebans, Epaminondes i Pelòpides, van desenvolupar a principis del segle IV aC per oposar-se a la superioritat, encara que ja decadent, que la formació hoplítica espartana havia exercit en els combats terrestres entre les polis gregues fins a aquesta data.