Fallada de l'arròs
From Wikipedia, the free encyclopedia
Remove ads
La fallada de l'arròs[1] es una greu infecció fúngica causada pel fong Magnaporthe grisea[2] un fitopatogen que causa malalties també en altres cereals.
En el cas de l'arròs les pèrdues causades per aquesta malaltia s'estima que són equivalents a l'arròs que es menjarien 60 milions de persones. Aquesta infecció apareix en 85 països del món.[3] El 2005 se'n va seqüenciar el genoma complet.[4]
Remove ads
Cicle de la malaltia
M. grisea es pot reproduir tant sexualment com asexual i forma estructures infeccioses conegudes com a apressoris que poden infectar els teixits aeris i hifes que poden infectar els de les arrels
Els símptomes inicials són lesions o taques de color blanc a gris verdoses amb les vores més fosques mentre que les lesions més velles són el·líptiques o fusiformes amb les vores necrosades. Els símptomes es poden veure en totes les parts per sobre del terra.[5]
Amb els apressoris el patogen penetra a la planta, aleshores M. grisea esporula i dispersa conidiòspores.[6] Després de passar l'hivern es repeteix el cicle.[7] Un sol cicle es pot completar en només una setmana i una lesió pot generar milers d'espores en una sola nit. Es poden produir espores durant uns 20 dies i així els danys poden ser devastadors en les varietats susceptibles més d'arròs.[8]
La planta malalta produeix menys llavors, ja que la malaltia evita la maduració de les granes. La infecció pot matar la planta, ja que talla el subministrament d'aigua i nutrients.[9]
Remove ads
Distribució
La fallada de l'arròs es va manifestar a la Xina el 1637 i després al Japó el 1704, passant a Itàlia el 1828. Ara es troba a 85 països. El 1996 aparegué a Califòrnia.[3]
Arma biològica
Els Estats Units i la Unió Soviètica van preparar espores de M. grisea contra els arrossars del Japó durant la Segona Guerra Mundial.[10]
Medi ambient
Aquesta malaltia pot ser un problema significatiu en les regions de clima temperat.[11] Les condicions que condueixen a aquesta malura inclouen llargs períodes d'humitat, ja que les fulles requereixen estar molles, i alta humitat relativa, per a poder ser infectades.[11] L'esporulació augmenta amb l'alta humitat relativa i una temperatura de 25-28 ºC, són nivells òptims per la germinació de les espores, formació de lesions i l'esporulació.[3]
En termes de control, l'ús excessiu de fertilització nitrogenada i l'estrès per la secada incrementen la susceptibilitat de l'arròs al patogen, ja que les plantes estan debilitades i les seves defenses baixen.[3] Períodes extensos de drenatge també afavoreixen la infecció donat que airegen el sòl i converteixen l'amoni a nitrat i també causen estrès a l'arròs.[3]
Remove ads
Gestió
Aquest fong presenta resistències als tractaments químics i a la resistència per genètica, ja que presenta mutacions. Una mesura és eliminar els residus de la collita on passa l'hivern el fong, Una altra és plantar varietats resistents.[3] Els controls químics amb la substància carpropamida eviten la penetració dels apressoris dins les cèl·lules epidèrmiques de l'arròs i fan que els grans no s'infectin.[12]
Remove ads
Importància
Una enquesta, feta el 2012, a 495 científics de tot el món considera que Magnaporthe grisea és l'espècie patògena de fong més important del món. En l'arròs aquesta és la malaltia més important i mai ha estat erradicada de cap regió del món.[13]
Referències
Fonts
Enllaços externs
Wikiwand - on
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Remove ads