poeta mexicà From Wikipedia, the free encyclopedia
Fermín de la Puente y Apezechea (Ciutat de Mèxic, 9 de novembre de 1812 - Omoño, Santander, 20 d'agost de 1875), va ser un poeta, escriptor, traductor i acadèmic mexicà.
Biografia | |
---|---|
Naixement | 9 novembre 1812 Ciutat de Mèxic |
Mort | 20 agost 1875 (62 anys) Omoño (Cantàbria) (en) |
Es coneix per | Un dels fundadors de l'Acadèmia Mexicana de la Llengua |
Activitat | |
Ocupació | Escriptor |
Membre de | |
Gènere | Poesia |
El seu pare va ser oïdor de la reial cancelleria i la seva mare originària de Zacatecas. Quan era jovenet la seva família es va traslladar a Sevilla. Va estudiar humanitats i llatí. Va ser deixeble dels poetes Alberto Lista i José Musso Pérez-Valiente.
En 1835, va publicar el seu poema "La corona de Flora" en la revista El Artista on editava Eugenio de Ochoa y Montel i el pintor Federico de Madrazo. En 1845, va publicar Dido, obra que era una traducció al llibre IV de l'Eneida de Virgili, posteriorment va traduir vuit llibres més.[1] Com a periodista va dirigir durant alguns anys, des de 1848, el Butlletí Oficial del Ministeri de Comerç i Obres Públiques; a més de La Concordia, revista moral política i literària (1863-1864); i La Patria, fundada per ell mateix (1865-1866).[2]
Va ser escollit membre de nombre de la Reial Acadèmia Espanyola va ocupar la butaca H de 1850 a 1875. Va ser nomenat secretari de la comissió per realitzar les gestions necessàries i crear les acadèmies corresponents de Xile, Guatemala, Mèxic, Perú i Veneçuela. D'aquesta manera, a mitjan 1874, va escriure a José María de Bassoco per incentivar les gestions necessàries a Mèxic. El 13 d'abril de l'any següent es va celebrar la primera junta preliminar de l'Acadèmia Mexicana, la qual arribaria a constituir-se l'11 de setembre de 1875.[3] No obstant això, Fermín de la Puente va morir una mica abans, el 20 d'agost de 1875,Martínez, 2003; 450[2] en la localitat càntabra d'Omoño.[3]
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.