Ferran I de Nàpols - Wikiwand
For faster navigation, this Iframe is preloading the Wikiwand page for Ferran I de Nàpols.

Ferran I de Nàpols

De Viquipèdia

Infotaula de personaFerran I de Nàpols

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement2 juny 1423 Modifica el valor a Wikidata
Regne d'Aragó (Regne d'Aragó) Modifica el valor a Wikidata
Mort25 gener 1494 Modifica el valor a Wikidata (70 anys)
Regne de Nàpols Modifica el valor a Wikidata
SepulturaSan Domenico Maggiore (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Rei
Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióSobirà Modifica el valor a Wikidata
Família
FamíliaDinastia Trastàmara Modifica el valor a Wikidata
CònjugeIsabel de Chiaramonte
Joana d'Aragó i d'Enríquez Modifica el valor a Wikidata
ParellaDiana Guardato Modifica el valor a Wikidata
FillsJoana de Nàpols
Alfons d'Aragó
Joan de Nàpols
Giovanna d'Aragona (en) Tradueix
Enric d'Aragó
Frederic III de Nàpols
Francesc de Nàpols
Beatriu d'Aragó
Alfons II de Nàpols
Ferran d'Aragó i Guardato
Elionor de Nàpols
Frederic III de Nàpols
Maria d'Aragona (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
ParesAlfons el Magnànim Modifica el valor a Wikidata i Giraldona Carlino Modifica el valor a Wikidata
GermansMaria d'Aragó i Ferran d'Aragó Modifica el valor a Wikidata
Premis

Modifica el valor a Wikidata

Find a Grave: 133803571 Modifica el valor a Wikidata

Ferran I de Nàpols (València, 1423 - Nàpols, 1494) fou rei de Nàpols (1458 - 1494).

Orígens familiars

Fou fill natural d'Alfons V d'Aragó i de la seva amistançada Giraldona Carlino. Per línia paterna fou nét del rei Ferran I d'Aragó i Elionor d'Alburquerque. Segons una referència, la seva llengua habitual era el català.[1]

Per a arreglar un bon futur al seu fill bastard, el rei Alfons el va casar el 1444 amb una hereva feudal, Isabel de Chiaramonte, néta de Maria d'Enghien, reina consort de Nàpols pel seu matrimoni amb Ladislau I d'Hongria. Isabel era l'hereva de grans possessions feudals a la Itàlia meridional, i hereva també de la Dinastia Brienne al reialme de Jerusalem.

Ascens al tron napolità

corona de Ferran I (1458).
corona de Ferran I (1458).
Corona de Ferran I (1488).
Corona de Ferran I (1488).
Retrat de Ferrante
Retrat de Ferrante

El 1458 a la mort d'Alfons V d'Aragó fou nomenat rei de Nàpols, mentre el seu oncle Joan II d'Aragó heretà la Corona d'Aragó. El Papa Calixt III va declarar la línia dinàstica aragonesa extinta i el regne un domini de l'església. El següent Papa però, Pius II, el va coronar rei el mateix any 1458, passant per davant de Joan II de Lorena, pretendent al tron.

Aquest, beneficiant-se del descontentament dels barons napolitans, i decidit a intentar recuperar el tron dels seus avantpassats que havia estat perdut pel seu pare, va envair Nàpols. Ferran I va ser derrotat pels angevins i els rebels a Sarno el juliol de 1460, però amb l'ajuda d'Alexandre Sforza i del cap albanès, Skanderbeg, va triomfar sobre els seus enemics, i el 1464 havia restablert la seva autoritat al regne.

El 1478 es va aliar amb el Papa Sixt IV contra Llorenç de Mèdici per la Conspiració dels Pazzi, i va enviar Giulio Antonio Acquaviva a Florència,[2] però Llorenç va viatjar fins a Nàpols per tal de negociar una pau honorable amb Ferran I. Ferran I va fer aliances particularment amb els ducs Sforza de Milà i els ducs Estes de Ferrara-Mòdena.

El 1480, les forces de l'Imperi Otomà, sota les ordres de Mehmed II, ocuparen Òtranto (Itàlia) i massacraren la majoria dels seus habitants, però l'any següent va ser recuperada per l'infant Alfons, duc de Calàbria, i fill de Ferran I.[3]

Esortazione di insorgere contro i baroni ribelli, 1486
Esortazione di insorgere contro i baroni ribelli, 1486

El seu govern opressiu va conduir el 1485 a una temptativa de rebel·lió per part dels nobles. Així, Francesca Coppola i Antonello Sanseverino van donar suport al Papa Innocenci VIII contra ell; molts dels nobles revoltats, tot i la promesa d'amnistia general, foren assassinats.

Animat per Ludovico Sforza de Milà, el 1493 Carles VIII de França es preparà per a envair Itàlia per a la conquesta de Nàpols i començaven així les Guerres d'Itàlia. Amb un instint gairebé profètic ell va advertir els prínceps italians de les calamitats que comportaria aquesta invasió, però les seves negociacions amb el Papa Alexandre VI i Ludovico Sforza van fallar.

Núpcies i descendents

Escut d'armes de Ferran I de Nàpols
Escut d'armes de Ferran I de Nàpols

Ferran I es casà dues vegades, la primera el 1444 amb Isabel de Chiaramonte, amb qui va tenir sis fills:

Es casà en segones núpcies el 14 de setembre de 1476 amb Joana d'Aragó. D'aquesta unió tingueren:

Així mateix va tenir un gran nombre de fills il·legítims tinguts de les seves amistançades. De la seva amistançada Diana Guardato va tenir, entre altres:

Va morir el 25 de gener de 1494, i fou succeït pel seu fill Alfons, duc de Calàbria, tot i que ràpidament fou deposat com a rei de Nàpols per les tropes franceses.

Vegeu també

Referències

  1. FERDINANDO I d'Aragona, re di Napoli. Alan Ryder.
  2. Panteon dei Morti e dei Vivi (en italià), 1866, p. 66. 
  3. Purton, Peter Fraser. A History of the Late Medieval Siege, 1200-1500 (en anglès). Boydell & Brewer, 2010, p. 385. ISBN 1843834499. 


Precedit per:
Alfons I
Alfons V d'Aragó
Rei de Nàpols
14581494
Succeït per:
Alfons II
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ferran I de Nàpols
{{bottomLinkPreText}} {{bottomLinkText}}
Ferran I de Nàpols
Listen to this article