Festival de videoart - Wikiwand
For faster navigation, this Iframe is preloading the Wikiwand page for Festival de videoart.

Festival de videoart

De Viquipèdia

S'ha proposat fusionar aquest article a «videoart». (Vegeu la discussió, pendent de concretar). Data: 2016

Un festival de videoart és un esdeveniment periòdic, organitzat generalment per una comunitat local o municipi, centrat en les creacions d'aquesta manifestació artística audiovisual.

Orígens del videoart

Article principal: Videoart

Corria l'any 1965 quan l'artista sud-coreà Nam June Paik va presentar una de les seves noves obres en format cinta de vídeo al cafè Au Go-Go[1] de Nova York, als EUA. L'exhibició de Nam June Paik, influït per Fluxus, moviment artístic pioner en l'ús de la televisió i el vídeo per a accions artístiques, no només va significar el punt de partida per a aquest model de pràctiques artístiques, sinó que també va suposar l'inici de la denominació internacional d'aquestes últimes com a videoart.

El videoart, continuant a la dècada del 1960, sorgeix lligat a una 'revolta artística' per treure l'art d'un cert estancament respecte a la seva funció crítica i social del moment. Art conceptual,[2][3] art corporal,[4] art natura[5][6] o computer art[7] eren algunes de les projeccions artístiques de l'època, caracteritzades sempre com a moviments artístics crítics i contestataris. Videoart, als seus orígens, ho era tot: documents de performances, abstraccions sintetitzades, experiments tècnics, instal·lacions escultòriques... Totes aquestes projeccions artístiques començaven a circular a poc a poc pels mateixos àmbits, inclosos els museístics.

Va ser a partir de la dècada del 1970, quan el vídeo començaria a introduir-se gradualment en el mercat de l'art. Departaments especialitzats d'alguns museus prestigiosos començaven a observar sorpresos l'interès que despertaven les noves formes d'art més alternatives dels sectors culturals i artístics. No només això, sinó que artistes provinents del cinema experimental,[8] la fotografia, les arts plàstiques, la música o el teatre, entre d'altres, proporcionaven al videoart un valor afegit extra que conjugava imatge i so, a través de la utilització de recursos tècnics, narratius, estètics i conceptuals, combinats amb les noves tendències electròniques i digitals de l'època.

El videoart era ja una realitat manifesta a la dècada dels 70. Les obres videogràfiques començaven a adquirir la seva petita parcel·la dins dels museus d'art més importants del món, deixant una mica de banda la seva trajectòria com a art relegat al ghetto i als circuits contraculturals de l'època, però mantenint la seva qualitat d'art underground. Prova d'això van ser les primeres exposicions internacionals que es van dur a terme a la dècada dels 70.

Festivals i exposicions pioneres

L'impacte del videoart en els primers festivals i exposicions de l'època no va esdevindre de manera trivial i superficial, sinó més aviat tot el contrari.

L'any 1972 va aparèixer per primera vegada i amb una secció pròpia en la documenta 5 de Kassel.[9] Recordem que la Documenta und Museum Fridericianum gGmbh és una organització sense ànim de lucre patrocinada i finançada per l'Ajuntament de Kassel, l'Estat de Hessen i la Fundació Cultural de la República Federal d'Alemanya.

documenta no només es va convertir en un fòrum de les tendències actuals de l'art contemporani, des de l'any del seu naixement el 1959, sinó també en un espai on es posaven a prova els nous conceptes i estàndards de configuració de les exposicions de l'època. A cadascuna de les seves edicions, documenta s'ha convertit en eix principal de la renovació del discurs internacional sobre l'art. Per tant, és de vital importància destacar l'aparició del videoart en aquesta escena artística.

Però la dècada del 1970 va significar molt més per al Videoart. La Biennal de Venècia,[10] institució sense ànim de lucre subvencionada per l'Estat Italià i una de les institucions culturals més importants i prestigioses del món, també va ser punt de referència i de partida per a aquest nou concepte artístic.

Posteriorment, el videoart va tindre també el seu propi espai al The First Annual National Video Festival, organitzat pel College of Art and Design i el Walker Art Center [11] de Minneapolis, fòrum cultural amb més de 100 anys d'història. Dos anys més tard, l'any 1973 va trobar el seu espai a la fira d'art de Colònia,[12] coneguda com a Art Cologne, fira d'art creada a Alemanya l'any 1967 i que actualment segueix congregant a més de dues-centes galeries d'art de 25 països diferents, al mateix temps que també va deixar la seva impremta al Museu d'Art Modern de París.[13]

Finalment, l'any 1975, el videoart va tindre presència en la XII Biennal de São Paulo,[14] exposició creada l'any 1951 i que es va inaugurar amb una mostra de pràcticament 2.000 obres de 730 artistes diferents, i també en la Fira d'Art de Basilea.[15] Aquests van ser els festivals i exposicions que van donar els primers estímuls internacionals al videoart.

Festivals, exposicions i projectes actuals

Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat.
L'article o secció necessita millores quant al seu format.Pot necessitar retocs en negretes, cursives, enllaços, imatges, categories, infotaules...
  • Bang Festival - Festival Internacional de Videoarte de Barcelona. Seu: Barcelona. Festival universalment obert a tots els creadors de Videoart. De temàtica lliure. Més de 300 artistes de més de 30 països diferents hi participen aquest any. Aquest any se celebra la IX Edició del Festival.
  • LOOP Barcelona. Seu: Barcelona. LOOP Festival és la trobada internacional d'art contemporani de vídeo i art basats en la imatge. Aquest festival es porta a terme anualment a Barcelona, on diversos artistes del panorama artístic internacional s'uneixen per mostrar les tendències actuals del Videoart i per presentar-les al públic en general. La col·laboració ha estat sempre el principi clau del Festival LOOP, perquè el concepte clau d'aquest es basa en el fet que sigui un projecte col·lectiu de la ciutat que s'estengui a través de museus, centres i galeries d'art, cinemes i organitzacions sense ànim de lucre relacionades amb la cultura de la imatge.
  • IVAHM - International Video Art House Madrid. Seu: Madrid. Festival anual que apropa les noves propostes dels artistes nacionals i internacionals del Videoart. Capaç de reunir artistes de països com Colòmbia, Israel, Suècia, Dinamarca, Corea del Sud o Itàlia, entre d'altres, el Festival de Videoart IVAHM s'ha convertit en un festival de referència en els seus pocs 5 anys de vida.
  • PROYECTOR - Festival de Videoarte. Seu: Malgrat que la seva sede central es troba a Madrid, el festival Proyector 2008 – 2016 ofereix mostres al llarg de l'any a altres ciutats d'Espanya, Itàlia, Portugal, Mèxic i França. Proyector 2008 – 2016 pretén donar una visió panoràmica i immediata del Videoart més actual, al mateix temps que proposa l'experimentació de noves tendències.
  • FIVA - Festival Internacional de Videoarte. Seu: Argentina. Aquest festival d'arrels argentines, es posiciona com el primer festival del país llatí per a la producció, experimentació i reconeixement d'aquest format artístic conegut com el Videoart. Són ja 5 les edicions que porta aquest festival.
  • International videoart festival "between islands". Seu: Representada a Espanya (Illes Canàries i Illes Balears), Cuba, Taiwan, Haití i Cap Verd. Aquest festival internacional de Videoart sorgeix com a iniciativa per a connectar internacionalment i a través dels valors artístics de diferents zones geogràfiques i culturals. Aborden temàtiques tals com l'emigració, la frontera, la identitat, la pàtria o el concepte de regió.
  • In Medi Terraneum - Festival Internacional de Videoarte. Seu: simultàniament al Mediterrani i a l'Amèrica Llatina. A través del llenguatge del Videoart, aquest festival té com a principal enfocament el desenvolupament de nous discursos; en altres paraules, a les possibilitats creatives que ofereixen els nous mitjans i a la revisió d'estereotips culturals i socials.
  • CologneOFF – Cologne International Videoart Festival. Seu: Colònia (Alemanya), però sense ubicació estàtica. Fundat el 2005 com a festival per a l'art i les imatges en moviment, el CologneOFF és un nou tipus de festival mòbil que emplaça a festivals i artistes col·laboradors en qualsevol lloc i en qualsevol moment.
  • International Video Art Festival "Now&After". Seu: Moscou (Rússia). Organitzat i promogut per l'organització de premsa independent i sense ànim de lucre Ara i Després, que es centra especialment en la presentació, desenvolupament i promoció tant de la escena del Videoart Russa com de la internacional, a través d'artistes consagrats però també emergents.
  • INVIDEO- International Exhibition of Video Art and Cinema Beyond. Seu: Milà (Itàlia). Exposició internacional que connecta la producció audiovisual amb l'art electrònic, el cinema experimental, el Videoart i les noves tecnologies.
  • AVAF – Adis Videoart Festival. Seu: Addis Abeba (Etiòpia). El festival té com a objectiu crear un diàleg entre artistes locals i internacionals mitjançant el foment de la cultura dels mitjans digitals a aquesta regió del país africà. No només un festival, sinó també una plataforma de reivindicació a través del Videoart innovador.

Referències

  1. «Cafè Au Go Go Performance History» (en anglès), 2011. [Consulta: 18 Abril del 2016].
  2. «What is Conceptual Art?» (en anglès). Lisa Moran, Sophie Byrne, 2009. [Consulta: 18 abril 2016].
  3. Lisa Moran, Sophie Byrne «[What is Conceptual Art? What is Conceptual Art?]». The What Is? IMMA talks series., 2009, pàg. 25.
  4. «Cuerpo y tecnología en el arte contemporáneo» (en castellà). Teresa Aguilar García, 2008. [Consulta: 18 abril 2016].
  5. «Arte y Naturaleza. El Land Art como recurso didáctico.» (en castellà). Joaquín Guichot y Antonio Domínguez Ortiz. [Consulta: 18 abril 2016].
  6. «Land Art» (en anglès). [Consulta: 18 abril 2016].
  7. «The beginnings of Computer Art in the United States: A Memoir» (en anglès). A. Michael Noll, 1994. [Consulta: 18 abril 2016].
  8. «El origen del videoarte: del cine experimental al arte total» (en castellà). Laura Rosetti Ricapito, 2008. [Consulta: 8 abril 2016].
  9. «Documenta 5 de Kassel» (en castellà). Catàleg Documenta 5 de Kassel, 1972. [Consulta: 10 abril 2016].
  10. «Lloc web de la Biennal de Venècia» (en italià). [Consulta: 8 abril 2016].
  11. «Lloc web del Walker Art Center» (en anglès). [Consulta: 8 abril 2016].
  12. «Lloc web de l'Art Cologne» (en alemany). [Consulta: 8 abril 2016].
  13. «Lloc web del Musée d'Art Moderne de Paris» (en francès). [Consulta: 8 abril 2016].
  14. «Lloc web de la Biennal de Sao Paulo» (en portuguès). [Consulta: 8 abril 2016].
  15. «Lloc web d'Art Basel» (en anglès). [Consulta: 8 abril 2016].
{{bottomLinkPreText}} {{bottomLinkText}}
Festival de videoart
Listen to this article