Filipines
país d'Àsia / From Wikipedia, the free encyclopedia
La República de les Filipines és un estat insular que consisteix en un arxipèlag situat en el Sud-est Asiàtic, a l'oceà Pacífic.[1] La seva capital és Manila.[2][3] Al nord, es troba separat de l'illa de Taiwan per l'estret de Luzon; a l'oest, es troba el mar de la Xina Meridional, també conegut com el mar de les Filipines Occidental i el Vietnam; al sud-oest, l'illa de Borneo; al sud, el mar de Célebes la separa d'altres illes d'Indonèsia, i a l'est limita amb el mar de les Filipines.[4][3] La seva ubicació en el cinturó de foc del Pacífic i el seu clima tropical la converteixen en un lloc propens a terratrèmols i tifons.[5][6][2] El país és ric en recursos naturals i es troba en una de les zones amb major biodiversitat del món.[7][8][9] Està format per 7641 illes, que es classifiquen geogràficament en tres grups: l'illa de Luzon, el grup de les Bisayas i l'illa de Mindanao.[4]
Filipines té una població estimada de 113 milions d'habitants el 2022; a més, és el 12è país més poblat del món sense tenir en compte els 12 milions de filipins que viuen a l'estranger.[3][10][11] Diverses ètnies i cultures conviuen en les seves illes.[3][12] Catalogat com un país recentment industrialitzat, la seva economia continua el constant creixement que va iniciar des de la seva independència.[3][13] Les reformes econòmiques implementades a inicis del segle xxi van aconseguir que el sector serveis desplacés l'agricultura com a principal activitat econòmica, i ara aporta més de la meitat del PIB.[14] No obstant això, encara enfronta diversos reptes en obres públiques: la falta de desenvolupament en el sector turístic, l'educació, l'atenció a la salut i el desenvolupament humà.
En temps prehistòrics, els negritos van ser alguns dels primers habitants de l'arxipèlag, seguits per onades successives de pobles austronèsics que van portar tradicions i costums de Malàisia, Índia i el món islàmic, mentre que el comerç va introduir alguns aspectes culturals xinesos.[15][16][17]
En 1521, l'arribada de l'explorador ibèric Fernando de Magallanes va marcar el començament d'una era d'influència i posterior domini espanyol.[18] Miguel López de Legazpi va establir el primer assentament espanyol a les Filipines el 1565, amb la fundació de Cebú. En 1571, va fundar la ciutat de Manila, que es convertí en centre administratiu i econòmic de l'Imperi espanyol a Àsia i port de partida del galeón de Manila amb destinació a Acapulco.[19] Tres segles de colonització espanyola van donar lloc a una cultura hispano-asiàtica, que s'observa en l'art, música, gastronomia i costums de les Filipines, i en la seva religió catòlica. També va sorgir una variant filipina de l'idioma espanyol, que es va estendre en la segona meitat del segle xix i primera del segle xx.
A la fi del segle xix va esclatar la Revolució filipina, recolzada per Estats Units, i després la guerra hispà-nord-americana que va donar lloc a la cessió de les illes d'Espanya als EUA el 1898. Les desavinences entre la nova República Filipina i els EUA van desembocar en la guerra filipino-estatunidenca que va acabar amb la victòria nord-americana el 1903. Així, els Estats Units van reemplaçar Espanya com a potència dominant.[20][21] A excepció del periode d'ocupació japonesa, els nord-americans van mantenir la sobirania sobre les illes fins a la fi de la Segona Guerra Mundial el 1946. D'ençà de la independència, el país va travessar diverses crisis polítiques que van servir per definir les característiques d'una república constitucional.[4][22][23]
El llegat dels diferents períodes històrics es reflecteix en l'actual cultura del país, que és una combinació de la indígena prehispànica amb elements xinesos i la cultura hispànica, a causa de tres segles de presència espanyola. Aquesta cultura mestissa està present en la gastronomia, en la música, els balls i l'art filipí. El caràcter hispànic és més evident en la seva religió catòlica, en el seu llegat arquitectònic, sobretot les esglésies i cases d'estil colonial i en molts topònims del país, i en noms i cognoms.[24] L'herència dels Estats Units perdura en l'idioma anglès i en una major afinitat amb la cultura popular.