Filtre òptic
From Wikipedia, the free encyclopedia
Un filtre òptic és un medi que només permet el pas a través d'ell de llum amb certes propietats, suprimint o atenuant la llum restant. Els filtres òptics més comuns són els filtres de color, és a dir, aquells que només deixen passar llum d'una determinada longitud d'ona. Si es limiten a atenuar la llum uniformement en tot el rang de freqüències es denominen filtres de densitat neutra.[1]
Segons el seu procediment d'acció poden ser d'absorció si absorbeixen part de la llum o bé reflectius si la reflecteixen. A aquest últim grup pertanyen els filtres dicroics. Els usos dels filtres òptics inclouen la fotografia, il·luminació i nombrosos usos científics. Els filtres d'absorció s'elaboren dipositant sobre la superfície d'un substrat transparent o, barrejat en ell, una substància amb propietats absorbents de la llum.
Segons el rang de freqüències que deixen sense filtrar es classifiquen en filtres de passada alt, si deixen sense filtrar les radiacions de freqüència superior a cert valor denominat freqüència de tall o bé les inferiors a cert valor en els filtres de passada baix. En els filtres de passada de banda es filtren les freqüències per damunt i per sota de certs límits.
L'atenuació del senyal filtrat s'amida mitjançant la transmitància òptica del mitjà filtrant o el seu inversa, absorbància.