Flascó de pólvora
From Wikipedia, the free encyclopedia
Un flascó de pólvora, també anomenat polvorera (tot i que hi ha polvoreres que són simples capses, no flascons) és un petit recipient per a pólvora negra, més o menys amb forma d'ampolla, que era una part essencial de l'equip de tir en les armes de foc d'avant càrrega, abans que els cartutxos de paper prefabricats es convertissin en un estàndard al segle XIX. Van des dels corns de pólvora primitius primeres formes d'envasos de consum, fins a unes obres d'art molt elaborades, que han estat conservades àmpliament pels col·leccionistes. Molts eren models militars estandarditzats, però generalment, els més decorats els utilitzava la gent rica, per al tir esportiu o la caça.[1]