Flauta dolça
instrument de vent-fusta / From Wikipedia, the free encyclopedia
La flauta dolça, flabiol o flauta de bec és un instrument de vent d'origen molt antic. Tradicionalment sempre s'havia fet de fusta fins al segle xx quan se'n van fabricar també en plàstics.[1] El so es produeix quan el buf de l'intèrpret arriba a l'orifici on hi ha el bisell o trencavent, un mecanisme emprat per altres instruments de bisell com ara l'orgue o el flabiol. Té un so és extraordinàriament clar i dolç, en part degut a la manca d'harmònics superiors (acústica musical) i al predomini d'harmònics imparells en el so.[2]
Dades ràpides Tipus, Classificació Hornbostel-Sachs ...
Tipus | flautes obertes amb conducte intern amb forats per als dits i flautes amb conducte |
---|---|
Classificació Hornbostel-Sachs | 421.221.12 |
Tessitura | |
Mostra d'àudio | |
Professió artística | sonador de flauta dolça |
Tanca