Foc grec
arma incendiària desenvolupada per l'Imperi Romà d'Orient al segle VII / From Wikipedia, the free encyclopedia
El foc grec era una arma naval usada per l'Imperi Romà d'Orient, una mescla inflamable inventada per Cal·línic d'Heliòpolis, un refugiat sirià originari d'Heliòpolis de Síria vers el 673.[1] Era composta suposadament de nafta, sofre, pega grega, greixos, salnitre, i calç viva, que cremava en contacte amb l'aigua. Fou utilitzada diverses vegades pels romans d'Orient en defensa contra els setges a Constantinoble.[2][3]
Ús del foc grec segons l'Escilitzes de Madrid | |
Tipus | arma incendiària |
---|---|
Història de producció | |
Dissenyador | Cal·línic d'Heliòpolis |
Gràcies al foc grec, la marina de l'imperi aconseguí rebutjar un atac naval massiu dels turcs, constituint així un fre a les intencions expansionistes de l'islam i salvant de la possible conquesta des de l'est Europa occidental. Mantenint el secret d'aquesta nova i poderosa arma, els romans d'Orient pogueren detenir l'avenç dels musulmans durant vuit segles.
Se n'ha perdut la fórmula.[4]