Focas l'Hortolà, el Jardiner o Focas de Sinope (Sinope, Turquia, segle iii - 303) fou un llegendari pagès cristià, mort màrtir. És venerat com a sant per diverses confessions cristianes.
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
Sinope cap al 1850 | |
Biografia | |
---|---|
Naixement | segle III Sinope (Paflagònia) |
Mort | c. 303 Sinope |
Sepultura | San Marcelo al Corso (Roma); relíquies a Antioquia i Viena del Delfinat |
Activitat | |
Ocupació | jardiner |
Període | Imperi Romà |
màrtir | |
Celebració | Església Catòlica Romana, Església Ortodoxa, anglicanisme |
Canonització | Antiga |
Festivitat | 5 de març (catòlics), 23 de juliol |
Iconografia | Amb eines de llaurador |
Patró de | Mariners i navegants, hospitalitat, pagesos i camperols |
Hagiografia
La seva hagiografia pot provenir de la fusió de les històries de tres homes diferents del mateix nom: Focas d'Antioquia, el bisbe Focas de Sinope, màrtir en 102, i un camperol anomenat Focas. A partir d'un procés de duplicació de personalitat hagiogràfica s'originà la figura llegendària de Focas l'Hortolà.
Llegenda
Segons la tradició, Focas era camperol i vivia a Sinope (Paflagònia, actual Turquia). Cristià i molt caritatiu, donava els fruits dels seus conreus als necessitats, i ajudava els cristians perseguits. Durant una de les persecucions de Dioclecià, cap al 303, va donar hospitalitat a un grup de soldats que, justament, l'estaven buscant per matar-lo. Els soldats, que no el coneixien, van agrair-li molt la seva acollida, i Focas els digué que els ajudaria a trobar la persona que buscaven.
Mentre els soldats dormien a la nit, Focas va cavar una fossa i va pregar, i al matí va revelar la seva identitat als soldats. Sorpresos, aquests acordaren que li dirien al seu cap que no l'havien pogut trobar, per salvar-lo, però Focas refusà l'oferiment i els exhortà a complir el seu deure: els soldats, llavors, van decapitar-lo i sebolliren el cos a la fossa que ell mateix havia cavat.
El seu culte fou portat pels romans d'Orient al sud d'Itàlia, on és patró dels pagesos i d'algunes viles.
Veneració
És citat per sant Asteri d'Amasia (ca. 400). Com que Focas en grec deriva de la mateixa paraula que foca, es convertí en un dels patrons dels mariners i navegants. En alguns llocs costaners de la Mediterrània oriental, era tradició reservar per al sant una part de cada àpat, anomenada la «porció de Sant Focas»: aquesta porció era comprada per un dels viatgers i els diners eren donats al capità, que els havia de donar als pobres del port on arribessin, com a agraïment al sant per la seva protecció durant el trajecte.
Enllaços externs
- "St. Phocas, Gardener, Martyr", en: Butler's Lives of the Saints.
- Patron Saints Index: St Phocas. Arxivat 2004-10-10 a Wayback Machine.
- Saint Phocas Arxivat 2008-06-18 a Wayback Machine.
- San Foca l'Ortolano
Wikiwand in your browser!
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.