Folc II de Cardona
From Wikipedia, the free encyclopedia
Folc II de Cardona (Cardona, c.1040 — ~1099) fou bisbe de Barcelona, bisbe electe d'Urgell (1092 - 1095) i vescomte de Cardona. Del llinatge dels Cardona era levita a la Catedral de Barcelona en el moment de ser elegit bisbe d'aquesta seu. Consta oficiant aquest càrrec en la consagració de l'església de Sant Martí de Sorbet 26 o 27 d'abril del 1095. El 1097 se celebrà un concili al que assistiren el bisbe Folc, l'arquebisbe de Toledo i legat apostòlic, l'Arquebisbe de Tarragona, i els bisbes de Roda i de Girona. En aquest concili es resolgueren algunes disputes sobre la possessió de béns eclesiàstics; entre ells la possessió de l'església de Llinars, arrabassada pel bisbe de Girona Bernat Umbert sobre la qual al·legava que li pertanyia per herència. El concili resolgué a favor del capítol de Barcelona interposant excomunió sobre els que s'oposessin a la resolució. L'octubre del 1098 estant a Cardona, Folc feu donació al monestir de Santa Fe de Concas de l'església de Santa Maria de Tagamanent que era possessió seva per herència paterna, amb el desig que s'hi constituís un cenobi. El 15 de març del 1099 assistí Folc a la consagració de l'església de Guissona on concorregué amb Odó bisbe d'Urgell a la qual pertanyia la parròquia, Ponç bisbe de Roda, els Comtes d'Urgell i el de Pallars.
Biografia | |
---|---|
Naixement | 1096 (Gregorià) |
Mort | 1099 (Gregorià) (2/3 anys) |
Bisbe de Barcelona | |
1096 – 1099 Diòcesi: bisbat de Barcelona | |
Bisbe d'Urgell | |
1092 – 1095 | |
Bisbe | |
Activitat | |
Ocupació | sacerdot |
Família | |
Família | Cardona |
Pare | Folc I de Cardona |