Font secundària
From Wikipedia, the free encyclopedia
Una font secundària és un document elaborat a posteriori per analitzar un fet o període, a diferència d'una font primària, que és coetània a allò que explica. Les fonts secundàries recopilen informació de fonts primàries, sense aportar nous coneixements, però sintetitzant i facilitant l'accés al coneixement de fonts primàries.[1] Les fonts secundàries interpreten i avaluen els fets amb distància (com a mínim temporal) i empren sovint criteris científics. Així doncs aquests documents s'elaboren a partir de consultar dades i informació d'altres fonts documentals.[2] També és aquella que ha reelaborat la informació a partir de fonts primàries i que, en la majoria dels casos, es genera amb posterioritat als fets que es volen estudiar. És de caràcter indirecte i ha estat transmesa per intermediaris que prèviament han analitzat, descrit i interpretat les fonts primàries.[3]
Aquest article o secció necessita millorar una traducció deficient. |
Les fonts secundàries poden prendre múltiples formes: un article a la premsa de commemoració, un informe, un llibre de text o un muntatge de fotografies retrospectiu, etc. Poden estar presents en qualsevol format, gràfic, escrit, o d'altres i pertànyer a una publicació àmplia o ser monogràfiques.