Forat de la capa d'ozó
From Wikipedia, the free encyclopedia
El forat de la capa d'ozó és un efecte de la contaminació atmosfèrica de la Terra que consisteix a una disminució d'ozó a l'estratosfera (capa alta de l'atmosfera) suposadament a causa de l'emissió a l'aire per part de les persones de substàncies que reaccionen i minven l'ozó. La teoria més encertada fins a l'actualitat és que la disminució de l'ozó de l'estratosfera és deguda a l'augment de clor a l'atmosfera, que es combina amb l'ozó i el destrueix. Els compostos clorats es fa servir com a propel·lent d'alguns aerosols (laques, insecticides, escumes d'afaitar), en els fluids refrigerants dels frigorífics i aparells d'aire condicionat (freons) i en els aïllants. Els compostos del clor poden restar a l'atmosfera durant més de cent anys.[1] Actualment, hi ha un acord per deixar d'utilitzar aquests compostos i substituir-los per d'altres que no afectin la capa d'ozó. El Protocol de Montreal, creat el 1987, es va proposar eliminar progressivament els clorofluorocarbonis (CFC), i en les dècades posteriors es va produir una reducció important de la mida del forat. Altres teories sostenen que la disminució d'ozó és un fenomen meteorològic natural, i que en realitat aquest augmenta o disminueix amb estacionalitat.[1]
L'octubre del 2023 es va detectar un dels forats més grans coneguts degut, segons la teoria més acceptada, a l'erupció del volcà Hunga Tonga el gener de 2022, que va injectar una gran quantitat de vapor d'aigua que va arribar a les regions del Pol sud després del tancament de la capa d'ozó l'octubre del 2022.[2]