Fortuny I de Pamplona
From Wikipedia, the free encyclopedia
Fortuny I Garcés[1] (820/825 - Monestir de Leire, ca. 906) dit pels musulmans el Borni (en àrab al-Ankar) i el Monjo per la historiografia basca moderna, va ser el tercer rei de Pamplona entre 882 a 905,[2] darrer representant de la dinastia Ènnega, descendent d'Ènnec Aritza. Abans d'ascendir al tron va ser capturat i retingut a Còrdova i a la mort del seu pare, va actuar com a regent Garcia Ximenes; a la seva tornada va ser un monarca feble que va actuar com a rei amb l'antic regent, a més davant de la seva poca experiència militar, els Banu Quasi van fer incursions, tot i que després establiria bones relacions amb ells que no va agradar al rei d'Astúries i del comte de Pallars que van organitzar un cop d'estat, que va instal·lar a Sanç Garcés, fill de Garcia Ximenes, com a nou rei.
Retrat imaginari de Fortuny Garcés del segle XIX | |
Nom original | (eu) Orti Gartzez |
---|---|
Biografia | |
Naixement | 826 |
Mort | 922 (95/96 anys) Monestir de Leire |
Sepultura | Monestir de Leire |
Rei de Pamplona | |
882 (Gregorià) – 905 (Gregorià) ← Garcia Ènnec de Pamplona – Sanç Garcés I de Pamplona → | |
Rei de Sobrarb | |
870 – 905 ← Garcia Ènnec de Pamplona | |
Dades personals | |
Religió | Cristianisme |
Activitat | |
Ocupació | governant, monjo |
Família | |
Família | Dinastia Ènnega |
Cònjuge | Àwriya |
Fills | Ònnega Fortúnez, Velasco Fortúnez (en) , Aznar Fortúnez (en) , Ènnec Fortúnez, Lope Fortúnez (en) |
Pares | Garcia Ènnec de Pamplona i Urraca de Pamplona |
Germans | Ònnega Garcés |